La consellera legítima d’Afers Socials i Treball, Dolors Bassa, empresonada per l’Estat espanyol, podria rebre el permís per visitar (tal i com hi té dret) la seva mare que està a punt de ser operada, en una intervenció considerada de risc per la seva avançada edat. El permís especial seria per unes hores, i l’exconsellera del Govern seria escortada per la policia. Bassa hi té tot el dret, però no deixa de ser humiliant que hagi d’esperar la clemència del Suprem per veure la seva mare. Avui el president Torra s’ha retractat de les seves ‘polèmiques’ declaracions d”atacar” l’Estat, però a tots ens representen en situacions així. El president, per cert, ha matisat i ha emprat la paraula “acusar”, que té una intensitat totalment diferent. Si els interessa, es prepara un gran acte de suport a Bassa a Arbúcies, el 16 de setembre.
Si aquestes paraules (les de Torra) els havien semblat greus, reflexionin sobre les declaracions que ha anat pronunciant aquest estiu Inés Arrimadas: que si “el Arlington español” referint-se al subterfugi per no donar suport (amb el PP) a exhumar el cos de Franco, o el “és supremacista dir que l’independentisme és pacifista”. Mentre ens entretenen amb tot això, el ministre d’Exteriors, José Borell, ha denunciat la reobertura de les delegacions exteriors als tribunals, perquè diu que la Generalitat no va esperar-se als informes preceptius del govern espanyol. Però, ei! Borrell diu que no s’oposa al recobriment, sinó que és més aviat una qüestió diguem-ne… de protocol. El conseller d’Exteriors català, Ernest Maragall, s’ha negat a passar per l’arc de tancar de nou les delegacions una altra vegada a l’espera d’aquests informes.
Per acabar de pintar el retrat del dia, l’estampa de la jornada: Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona i Josep Manel Jiménez, que es fa conèixer com a Ximenis, exalcalde d’Arenys de Munt i impulsor de Primàries per la República, han presentat l’acord al qual han arribat: Primàries Catalunya, la fusió de la iniciativa de Graupera en un projecte a nivell català. Paluzie s’ha prestat a posar el nom de l’ANC en una proposta que pretén acabar desembocant en una nova candidatura independentista, segons es segueix entenent de Graupera quan diu que “arribaré fins el final”, conscient que els grans partits independentistes no picaran. I no picaran perquè crear una força nova que vol englobar les existents s’interpreta com a oportunista, com ja es va veure amb RCat i SI. La posició és respectable, però la presidenta de l’Assemblea aleshores no pot seguit dient que com a entitat no es posicionarà per cap partit, ni es presentarà a cap convocatòria electoral oficial com a entitat, mentre ajuda a articular una possible quarta força independentista, de la mà també de XImenis, ara regidor a Arenys de Munt i personatge mogut pel seu propi ego. De fet, ja no suma (preguntin a la CUP), més aviat folkloritza. La presidenta de l’ANC hauria de prendre consciència que la situació de l’entitat que lidera és complexa: enguany només 50.000 persones s’han inscrit a la Diada i cada vegada genera més escèptics entre republicans i cupaires. Personatges molt destacats ara mateix d’aquestes formacions han amenaçat amb donar-se de baixa de l’entitat durant els darrers mesos.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
