Aquest diumenge cal votar el Reagrupament del Doctor perquè és l’únic dels candidats que no té res a demostrar, atès que ja ho ha demostrat tot. Primer com a alcalde i després com a conseller. Parlo, naturalment, de vàlua política, perquè si parlem de patètica indignitat, cinisme, mediocritat i covardia, no hi ha dubte que la resta de partits també ho han demostrat tot, concretament tota la letal ineptitud al servei de la nació que han estat capaços d’oferir, de la qual estan fets uns autèntics campions. Aquesta és la raó definitiva per votar Reagrupament, però es veu que encara n’hi ha que no ho volen entendre tot i que no hi ha res a entendre. I és curiós que sigui així perquè, si en tenen cap dubte, només han de fer un cop d’ull a les hemeroteques o anar a Puigcerdà i preguntar a qualsevol vilatà, tret, naturalment, d’aquell que visqui de la menjadora; de la menjadora CiU, per exemple, partit que, per cert, diumenge guanyarà les eleccions i ja vaticino que, misteris de la vida, no serà precisament pels vots aconseguits a Puigcerdà. En aquest extravagant país, doncs, la feina ben feta sí té fronteres.
Però he dit “si en tenen cap dubte”, i aquest és sens dubte el meu error. Perquè un sectari es caracteritza precisament per no tenir cap dubte, fins al punt que no dubta de titllar de sectaris la resta per justificar el seu propi sectarisme. En fi. Ja fa anys que dic que l’estupidesa sempre venç perquè és com l’aigua, com la humitat que s’escola per les escletxes més inimaginables. Impossibles.
Ja sabem la trista realitat que la raó és determinada per les emocions, i que en el cas del sectari aquesta afirmació es posa especialment i dolorosament de manifest. Però la cosa esdevé encara més tràgica quan aquesta tara de l’home no afecta només l’individu que la pateix sinó tot un col•lectiu. I no et dic res quan el col•lectiu en qüestió és tota una nació. N’hi ha per tremolar, i els catalans conscients en tenim motius. Aquest diumenge es produirà una nova tragèdia en aquest país. La gent de Reagrupament ho sap.
Reagrupament és una ambulància amb un Doctor preparat per pal•liar un desastre anunciat, i per això molt lamentable. L’elecció per enèsim cop d’aquells que ens menteixen, sabem que ens menteixen i tanmateix el poble menteix quan se’n queixa atès que malgrat la queixa els acabaran votant, fa que no sigui cap deliri qualificar Reagrupament d’una ambulància. Perquè el Doctor no menteix. El Doctor cura. Sabem que cura perquè, com deia, ho ha demostrat a bastament. Fins i tot, per a qui ho vulgui constatar, no li cal ni molestar-se a mirar gaire enrere. Aquests dies mateix. Només cal que llegeixi algunes coses, per a mi irritants, que diu el Doctor a les entrevistes, com ara que permetria fumar en tots els espais públics. L’ofegaria, a fe que l’ofegaria. No hi estic gens d’acord i m’emprenyaria molt la seva mesura. I precisament per això votaré el partit del Doctor. Votaré Reagrupament perquè el seu líder no menteix. Estalviant-se fer-se el simpàtic perquè el voti, fent-me emprenyar el Doctor m’està dient que treballarà honestament per a mi. Amb més o menys encert, és clar. Però honestament. I l’honestedat és la base de tota feina ben feta. La resta de candidats no poden dir el mateix. Els fets són massa eloqüents.
