La “Reforma Laboral” implantada pel govern, lluny de crear llocs de treball i reduir l'atur, el que ha fet és transportar la societat espanyola dècades enrere.
En dos anys a España s'han destruït més d'un milió de llocs de treball i l'atur enregistrat ha augmentat en més de 600.000 persones. Només en ensenyament, sanitat, serveis socials i administració pública s'han destruït quasi be 500.000 llocs de treball. Més del 50% de persones aturades (més de tres milions) ja porten més d'un any sense treball.
Els assalariats amb contracte indefinit s'han reduït en quasi be 700.000 i els que s'acullen a treballs a temps parcial, temporal, i mal remunerat augmenta i augmenta, clar.
Això, més l'incompliment de l'acord per les moderacions salarials a canvi de mantenir els llocs de treball, junt amb el bloqueig sistemàtic de les negociacions col·lectives i la devaluació dels sous ens aboquen a una situació de baix poder adquisitiu, de reducció de disponibilitat per les despeses domèstiques, de pocs diners a la butxaca, de la desaparició total de l'estalvi, etc., etc.
Aquest és l'altre discurs, molt diferent del que ens volen vendre per terra, mar i aire que demostra que la millora deu de ser per qui no ha notat mai la crisi… Ja ens entenem.
Hi ha qui diu que el mercat de treball necessitava un sotrac per poder ser competitiu… Es que no necessita una bona sacsejada el mon financer per desenvolupar el servei pel que es va crear… I no només per carregar-se bona part de la competéncia al gran poder que representaven les Caixes de tota la vida, i de manera especialment demolidora sobre les catalanes ?… Es que no és urgent una bona regeneració de tot l'estament polític per ser transparent i útil a la ciutadania, i no es fa, ni es farà ?… Es que no seria més rendible, i sobre tot més just, actuar contra el frau fiscal mirant cap a dalt abans que apujar els impostos a tort i a dret ?… Però, és clar, això representaria incidir en les capes de la ceba, que encara que més inútils, són les més dures i difícils de tallar. Això porta més feina i fa mandra i, a més, a veure qui és el guapo…
Per si no n'hi hagués prou, oportunament i exactament com fan cada any, les entitats financeres ens passen per la cara els que, també com cada any, son els seus milionaris beneficis, cosa que qualsevol ciutadà no pot comprendre massa al veure com està el carrer i qualsevol família pròpia, propera o de les moltes que s'expressen com a darrer sospir als mitjans.
Desprès, a més, ens assabentem de que una quarta part d'aquests milionaris beneficis s'obtenen de les comissions per les operacions (que cada dia en més quantitat fa el propi client des de casa) i per tenir dipositats els diners, única opció a tenir-los baix la rajola. Vaja, que essent un negoci amb el que es guanya la vida millor que amb qualsevol altra de les provades i conegudes, es podria incloure en el catàleg de idees a l'emprenedoria.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
