El plenari del Parlament Europeu va debatre ahir la gestió del Defensor del Poble Europeu del 2009. La missió principal del Defensor del Poble és vetllar pels drets fonamentals i les llibertats civils dels ciutadans enfront de les administracions públiques. És una tasca que requereix, sobretot, coratge, perquè els estats i les institucions europees exerceixen molta pressió perquè el Defensor del Poble no els porti la contrària. És per aquest motiu que ahir vaig demanar valentia al Defensor del Poble Europeu, el grec Nikiforos Diamandouros, per protegir els drets dels ciutadans del País Valencià i de la Catalunya Nord perquè puguin rebre emissores de televisió i de ràdio com TV3 i Catalunya Ràdio, d’acord amb la normativa europea. En efecte, a través de l’article 12 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (pdf), i a través de la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals sense Fronteres, els estats de la Unió estan obligats a garantir la llibertat de circulació dels productes audiovisuals i a adoptar mesures per evitar que les fronteres polítiques i administratives siguin un obstacle per a la diversitat lingüística. El Govern espanyol és evident que no mourà fitxa malgrat que Acció Cultural del País Valencià hagi recollit 650.000 signatures. Tant els és. Però les institucions europees són i han de continuar sent més rigoroses amb els drets reconeguts dels ciutadans.
Per cert, que just quan em va tocar intervenir, l’Aleix Vidal-Quadras, que havia presidit l’Eurocambra fins aleshores, es va aixecar i va marxar. Ves a saber si va ser per casualitat o no… En tot cas, no em vaig poder estar de dir-li que em sabia greu, perquè segur que la meva intervenció li resultaria d’allò més interessant ; ) (vegeu el vídeo)
