És denigrant l’incident que va succeir fa unes setmanes entre l’alcalde de Perpinyà i l’Ambaixador del Regne d’Espanya a París. Aquesta actitud intervencionista i assimilacionista en els afers interns d’un representant de l’Estat francès -en aquest vas l’alcalde de Perpinyà- fent ús de la seva llibertat, tot rebent el President Torra amb el llaç groc posa de manifest el caràcter ultrajacobinista i molt autoritari de la diplomàcia espanyola.
No és la primera vegada que membres de la diplomàcia espanyola “donen la nota” i es posicionen, rabiüdament, contra Catalunya i la democràcia. Cal recordar l’exministre i ambaixador Pedro Monerés a Whashington o més recentment l’escàndol protocolaria de Marichalar a Suïssa. Les actitud iracundes i irascibles del poder imperial espanyol –sigui polític, social, diplomàtic o judicial- envers la pau, la democràcia i la negociació política impliquen que “aquesta gent tan ufana i tan superba” no vol, de cap de les maneres, solucionar un assumpte eminentment polític. Però cal recordar -a tota Europa i el món- que actualment a octubre de 2018, tenim 9 presos polítics a tres presons, diversos exiliats a Bèlgica Suïssa i Escòcia i un miler llarg encausats per raons estrictament polític, per pretendre defensar la llibertat, la sobirania i la democràcia a Catalunya.
En síntesi, tornant a “l’incident” antidemocràtic de Perpinyà, tot plegat constata la pressió irarcional de la superestruictura espanyola -corrupta i corcada – sobre l’Estat francèrs i en general sobre tota Europa per tal d’intentar anihiliatr el procés democràtic social i sobinista catala. Per aquesta raó és més necessaria que mai reactivar i reforçar la diplomàciá catalana i tot una xarxa de “diplomàtics amateurs” amb contactes, reals i virtuals arreu d’Europa.
