Aquesta setmana seré breu.
Fa quinze dies vaig ser testimoni de la ‘neteja’ d’una parcel·la amb fort pendent al bell mig del Parc de Collserola, a la zona de Can Rectoret.
Tots els arbres, alts i sans, hi van desaparèixer en qüestió d’unes poques hores. Vaig trucar a la Guàrdia Urbana i, tres trucades i tres hores després, em van informar sense gaires ganes, que hi havien enviat una patrulla a investigar els fets. Semblaria que el propietari tenia tots els permisos en regla. “És cosa de l’Ajuntament”, em van deixar anar.
Dit i fet, vaig contactar amb l’Ajuntament, mitjançant el web d’atenció ciutadana, i ara encara hi espero resposta.
Tinc entès que els arbres de la zona gaudeixen d’un cert nivell de protecció. Si qualsevol propietari vol fer-hi obres o construir-hi una casa, s’han de demanar permisos especials amb la consigna d’estalviar els arbres al màxim. Fins i tot algun veí de la zona em diu que els arbres estan mig inventariats i que, ell en concret, va haver de dipositar una fiança de molts milers d’euros com a garantia de que les obres de casa seva no afectarien un roure que hi havia a tocar. Em sembla just i raonable.
Aleshores jo em demano: Com és possible que, en aquest cas, l’Ajuntament hagi donat els permisos per tallar TOTS I CADASCUN dels arbres d’una parcel·la, que a més fa molt pendent, cosa que també és doblement greu en una zona forestal com és Collserola? La zona ja va quedar prou malmesa, amb centenars d’arbres abatuts durant la ventada de gener.
Si tots féssim el mateix, què se’n faria, del nostre pulmó verd?
De què serveix tenir un partit ecologista als governs de la ciutat i de Catalunya?
O és que amb aquests temes, dubte esfereïdor però real, pagant St Pere canta?
