Edició 2313

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 24 de novembre del 2024
Edició 2313

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 24 de novembre del 2024

L’aigua i la criminalització de la jardineria

|

- Publicitat -

Permeteu-me que exposi algunes consideracions sobre un post publicat en aquest mateix diari.

Publicitat

Durant els darrers anys, la xarxa d’aigua Ter-Llobregat ha perdut uns 11 milions de litres diaris. És a dir, més de 4.000 milions de litres cada any.

Tot i així, enlloc d’exigir responsabilitats a l’empresa responsable o de presentar la dimissió, els polítics metropolitans han preferit cercar bocs expiatoris a tort i a dret. I, tal com passa gairebé sempre, han pagat justos per pecadors. En aquesta ocasió, a part de la pagesia, li ha tocat de rebre a la jardineria.

Intentem desemmascarar una part de l’ampli ventall de demagògies que ja fa mesos tronen des de tots els púlpits del poder. (Comptabilitzant el reg, les basses, els llacs, les piscines, les fonts publiques, els bars, els lavabos i els consums extres per activitats puntuals o programades pels ajuntaments), la jardineria pública consumeix entre 220 i 250 litres d’aigua per metre quadrat a l’any. En altres paraules, el manteniment de cada hectàrea enjardinada comporta una despesa de menys de 2,4 milions de litres anuals.

Per tant, amb les pèrdues d’un sol dia es poden regar gairebé 5 hectàrees durant tot un any. Quelcom que significa que aquests més de 4.000 milions de litres anuals haurien estat suficients per al manteniment de pràcticament tots els parcs públics de l’àrea metropolitana al llarg d’aquell mateix any.

La incompetència dels nostres responsables polítics resulta senzillament al·lucinant! O no es tracta tan sols d’incompetència?

Abans de gastar 180 milions d’euros en una canonada, que –segons diuen– mai no es farà servir, no seria molt més útil exigir responsabilitats a les empreses que viuen a costa dels serveis públics? És que les terres de l’Ebre no aporten una quota més que suficient de solidaritat amb el conjunt del país? És que els ciutadans de l’àrea metropolitana no fan un estalvi suficient, en situar-se en un consum per càpita no gaire superior al límit de la insalubritat? És que potser els polítics i les grans empreses concessionàries tenen en el seu currículum algun exemple similar de solidaritat, d’estalvi i de responsabilitat? No seria molt més fàcil fer un manteniment adequat dels serveis públics que no pas enfrontar els diversos àmbits territorials del país? Segur que la millor solució és perseguir i criminalitzar pagesos i jardiners?

Publicitat

Opinió

Minut a Minut