Quan es llegeixin aquestes ratlles desenes de milers de persones s'estaran manifestant a Amposta contra el pla hidrològic de la conca de l'Ebre, que va aprovar el gener passat el Govern en funcions de Mariano Rajoy. El Govern del PP, amb el suport de Ciutadans partidari també dels transvassaments, ha fixat en 3.000 hectòmetres cúbics el cabal mínim del riu. /
La Generalitat, les comunitats de regants i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) havien acordat un cabal mínim d'entre 5.871 hm3 (en anys de sequera) i 9.907 hm3. /
La manifestació compta amb el suport del Govern català i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la Confederació de Federacions d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC). /
Els perills del territori amb el pla de conca van des de l'augment de la salinització, a l'augment dels períodes de manca d'oxigen en l'aigua i les seves conseqüències en la biodiversitat del delta. Per tant, conseqüències no només ambientals sinó als llocs de treball del delta. /
La Comissió Europea ha cridat l'atenció diverses vegades a Espanya sobre la seva política d'aigua. Davant els reiterats incompliments, el dia després de la manifestació, el delta rebrà la visita d'una missió d'eurodiputats que es reuniran amb diversos agents de la zona. /
L'aigua i la seva gestió passen a ser un dels temes claus del segle XXI. Per això la qüestió de l'Ebre s'hauria d'emmarcar també en l'àmbit del debat sobre l'autosuficiència agroalimentària. Sobre l'alimentació Km0 i ecològica. En aquest sentit tant els regadius de l'Ebre com els del Segre que de vegades són antitètics, haurien de plantejar-se en una planificació racional i pública de manera que es fomentessin a l'interior, mètodes de rec d'acompanyament i no a dojo. /
I que s'incentivessin els conreus de cara a la producció d'aliments pels humans i no per als animals. Utilitzar l'aigua dels catalans per fabricar alfals pels cavalls del xeic àrab pot ser rendible econòmicament, però injustificable des de molts punts de vista d'equilibri ambiental i alimentari. /
En aquest matexi àmbit de l'aigua, hi ha un rum-rum creixent sobre la gestió de l'aigua potable urbana. Certs abusos de les companyies subministradores procedents de concessions, no sempre ben fonamentades, tornen a posar sobre la taula la necessitat de no perdre la titularitat de l'aigua i potser tampoc de la seva gestió./
En aquest sentit són d'admirar els municipis catalans que han sabut preservar aquelles empreses d'aigües sorgides de la iniciativa pública o social, i que s'han agrupat en l'associació CONGIAC. /
El Consorci per a la gestió d'Aigües de Catalunya agrupa diversos ajuntaments implicats directament en el cicle integral de l'aigua i el medi ambient a través de les seves empreses municipals o dels instruments públics del consorci. Entre els seus objectius hi ha el potenciar la col•laboració entre els seus associats per millorar l'eficàcia, la responsabilitat, el management públic que permetin el control estratègic del servei, agilitzar la presa de decisions, emfatitzar la qualitat enfront la rendibilitat econòmica i l'outsourcing per a les activitats no estratègiques. /
Presideix aquest consorci actualment en Josep Alabern, d'Aigües de Manresa, un cas històric de reposta popular a l'escassedat d'aigua. Des de mitjans del segle XIV, una sèquia de 26 killòmetres garanteix l'arribada d'aigua del Llobregat a Manresa i en el seu moment la decisió va costar durs enfronatments de la ciutat contra el bisbe feudal de Vic, propietari de finques i molins que s'hi oposava. /
Sempre una Junta de la Sèquia de Manresa amb representants dels regants, dels usuaris urbans i de l'ajuntament n'ha controlat la gestió. Manresa celebra 700 anys deprés aquest revolta pacífica en la Festa de la LLum i la Fira de l'Aixada la setmana del 21 al 28 de febrer. /
Un altre cas curiós és la Comunitat Minera Olesana, que és una societat cooperativa ingressada fa poc al grup CLADE de cooperativisme potent, fundada l'any 1868 per un grup d'Olesans esperonats pel modernisme i per inquietuds sanitàries, al valorar que l'aigua era font de malalties, quan aquesta era extreta dels pous casolans en èpoques de sequera. /
L'aigua com el vent o el sol, o l'energia de la terra són de tots. I és bo que democràticament en preservem el control evitant el seu ús i abús per part dels oligopolis de serveis, connectats amb les castes polítiques i funcionarials. Avui, molts serem físicament o mentalment a l'Ebre./
Publicat a Economia Digital avui
