Laia Fonatn ( Actriu )
“Jo crec, que les de l’Hoquei és una sèrie que està feta precisament per a
donar veu al feminisme i a la mirada que tenim les dones respecte al món.”
La podem veure a la segona temporada de les de l’Hoquei, Laia Fontan, és
la Janina, la nova jugadora del Minerva, al igual que el seu personatge a la
ficció la Laia trepitja fort.
Hem parlat amb ella, sobre la sèrie i el confinament i això és el què ens ha
dit.
– Sempre has volgut ser actriu ?
Si, sempre he volgut ser actriu, des de ben petita ben petita, el què passa
és què durant un temps se’m va oblidar perquè vaig pensar que arribar a
ser metge era un bon objectiu a la vida, però vaig reconstruir tot el què
pensava cap als meus inicis, i això al final ha esdevingut.
-Com t’arriba el paper de Janina per a la sèrie les de l’Hoquei ?
Doncs el paper de la Janina em va arribar desprès de fer bastants
càstings, i bé va haver-hi un dia que em van trucar i em van dir que el
paper era meu.
I bàsicament va ser així per una trucada i tot seguit ja em van enviar un
mail amb tots els guions
– Com va ser el càsting?
Vam fer càstings diversos, van ser tres càstings un primer que era
general amb un monòleg, un segon que era d’Hoquei “ de patinar” i un
tercer que ja era específic de personatge.
Jo en un principi, per personatge vaig fer càsting de Flor, de Lorena i de
Berta, però no em van agafar per cap d’aquests tres papers, uns mesos
més tard quan em van dir que m’havien donat el paper de la Janina, que en
un principi era un personatge capitular, és a dir que era un personatge
secundari, i la segona temporada ja si com a personatge principal.
–Què va ser el primer què vas pensar quan vas llegir el guió ?
Aquesta pregunta sempre em fa molta por, però bé, explico el que em va
passar. Bàsicament va ser que quan vaig començar a llegir el guió de la
segona temporada vaig arribar a casa desprès d’haver llegit els capítols 1 i
2 i em vaig posar a plorar, i vaig trucar a la meva mare i li vaig dir “ ostres
mama jo no sé si puc fer aquest personatge” perquè realment és “durillo”,
és un personatge dur i “bueno” em va agafar una mica de pànic, però
desprès ja està, se’m va passar i ara estic encertadíssima.
– Et va costar molt fer les escenes de sexe i nus que de moment em
vist?
Clar, fer una escena de sexe i de nus així, sempre és un repte, però en
aquest cas amb el meu company el Lluc Ferrer (l’actor Guim Puig) i també
amb la directora Marta Pahissa que s’encarregava d’aquesta escena, vam
estar super bé, ens van cuidar moltíssim i entre nosaltres tres va ser tot
super còmode i molt agraït la veritat. No sé sobre tot amb el Guim Puig
de seguida va haver-hi prou química al plató i ha sigut molt fàcil gràcies a
ell.
– En què creus que us assembleu la Janina i tu ?
La Janina i jo ens assemblem bastant, en el fet que les dues pensem molt i
és molt aire, la Janina està sempre al cap, pensant super matemàtica i ella
es munta estratègies de com actuar i com no.
Jo a la meva vida també penso moltíssim i és com què a vegades em dic “va
Laia ho has de tenir tot controlat”. Que també és un problema, però la
Janina és així com troba la via per a treure-ho tot en fora i sap
gestionar-ho. Jo penso i em quedo pensant, pensant, pensant. I a part
d’això també el joc que té la Janina, a mi també m’agrada moltíssim jugar,
no en el mateix sentit, però… si m’agrada molt el joc, joc a la vida,
m’agrada riure, m’agrada fer bromes etc.
– Entendrem per què actua així la Janina ?
La resposta és …si ! Si més no al 100% una gran part, jo crec que no
s’acaba de descobrir del tot el cor de la Janina, i el seu perquè però si que
es veu una gran part, per tant, sí ho entendreu poc a poc.
– On et sents més còmoda cantant o actuant ?
Em sento més còmoda actuant, tot i que recordo a la Nancy Tuñon la
directora de la meva primera escola de teatre, quan feia un exercici de
cantar interpretant, i em va dir, “ostres Laia et desenvolupes molt bé
quan cantes i actues, sembla que estiguis en tu salsa”
I vaig pensar guau! potser és així ! Jo em sento més còmoda actuant i
pro, potser ès perquè el fet d’actuar permet posar-me en un altre
personatge i llavors no li tinc por, però el fet de cantar soc jo la que està
cantant, no el personatge, i això ja em crea més vergonya.
– Preparant l’entrevista he vist que has fet cinema i teatre musical com
és que fins ara no t’havien proposat fer televisió?
Tot el que he fet fins ara ha sigut a nivell amateur, el teatre musical l’he
fet a Solsona, el meu segon poble de residència.
Fins que no vaig tenir representant, la Nuria Cano, ella no em va poder
introduir al món professional
– Tens pensat o preparat què diries si et donessin un Oscar ?
Guau!! No gens, m’encantaria que me’l donessin però no ! Gens no ho tinc
pensat, crec que ho pensaria en aquell mateix moment, en el que sapigués
que pot arribar a passar.
Perquè cada moment de la vida, cada etapa és diferent i passem per coses
diferents, per tant, si ha d’arribar ben vingut sigui, amb molta felicitat, i
ja pensarem que direm ( riu )
– Com portes el confinament ?
Doncs la veritat és que el porto bastant bé, estic en un pis on només m’hi
havia de passar el mes de Març i m’ha enganxat aquí el confinament, però
me l’estic fent casa, així que és meravellós.
Als matins estudio francès i astrologia que m’està fascinant i a les tardes
doncs llegeixo, faig música i una mica d’esport
I aquesta és la rutina que tinc a part de parlar amb els amics, amigues i
companyes
– Creus que les de l’Hoquei és una sèrie feminista?
Jo crec, que les de l’Hoquei és una sèrie que esta feta precisament per a
donar veu al feminisme i a la mirada que tenim les dones respecte al món.
Òbviament està adaptada a un llenguatge que tots podem entendre. I
moltes persones, sobre tot col·lectius feministes dels quals jo per
exemple puc formar part, o d’altres dones potser t’arribaran a dir que no
és 100% feminista, però jo crec que és un bon inici per començar a
mostrar això que les dones i que totes i tots és el genèric femení plural.
Hauríem de sentir i hauríem de treballar aleshores partint d’aquí, jo
considero que estaria bé que tot el material que vagi sortint en endavant
de cinema i de teatre estigui fet ja en base feminista que no haguem de
dir que una sèrie és feminista, si no que el material ja sigui de per si des
de l’inici, feminista.
Fotografia cedida per : Laia Fontan
https://www.instagram.com/laiafontan ( podeu seguir a la Laia al seu Instagram )
