Com està vivint el confinament el presentador de l’informatiu 3/24 ?
Que pensa del Covid 19?
Aquesta i altres preguntes i les seves respostes a l’entrevista amb Xavier Graset .
“Estic aclaparat. Sentia Alessandro Baricco en una xerrada al CCCB (confinat a casa, ell i els espectadors) dient que de fet aquesta epidèmia, és l’assaig general per l’emergència constant en que hem començat a viure des que hem vist que el planeta es mor”
Que en penses del Cov19 ? creus que canviarà la manera de fer periodisme ?
Estic aclaparat. Sentia Alessandro Baricco en una xerrada al CCCB (confinat a casa, ell i els espectadors) dient que de fet aquesta epidèmia, és l’assaig general per l’emergència constant en que hem començat a viure des que hem vist que el planeta es mor. Possiblement té raó, i també abonava que sense la revolució tecnològica això no s’encararia com ho encarem. També periodísticament hi haurà d’haver un perfeccionament de tots els ginys que de moment permeten a convidats i entrevistats participar a programes des de casa seva o lloc de treball. I de ben segur que ens durà a canvis més profunds en la nostra manera de relacionar-nos
Et consideres el Peter Jennings de TV3?
No sóc una persona tan pretensiosa com per poder acceptar aquesta comparació amb un periodista que era considerat la veu del món, present a alguns dels esdeveniments històrics, des de la guerra del Vietnam, Cambodja, al mur de Berlín, Orient Mitjà, Sud-Àfrica, i fent trontollar presidents. El nostre paper és infinitament més humil. Res que es pugui comparar, tot i la presència nocturna diària.
Quins són els teus referents periodístics ?
Doncs he après sempre dels meus companys i caps amb qui he treballat des del primer dia, Josep Ma Martí, Xavier Bas, Neus Bonet o Josep Ma Girona, a Ràdio Reus/Salou; Antoni Bassas o Joaquim Ma Puyal o Josep Capella a Catalunya Ràdio, també en un altre registre l’Andreu Buenafuente, i tants d’altres en el dia a dia, d’aprenentatge encara ara avui mateix.
Que és el que més t’agrada de presentar el + 3/24 ?
La possibilitat d’anar a dormir amb tota una gentada alhora. Que és el que em diuen quan m’aborden pel carrer.
Més seriosament m’agrada poder tenir cada dia l’opció de repassar les principals notícies polítiques del dia i tenir la mirada complementària de protagonistes i dels analistes i tertulians. Poder fer veure els fets d’una altra manera.
L ‘informació es una selva? creus que encara esta vigent la frase ? com va sortir aquesta mítica frase que tu vas popularitzar?
I tant què és vigent, digues selva, digues fake-news. En tot això de la informació cal tenir sempre una mirada crítica i pròpia. La frase va venir d’un reportatge sobre un congrés periodístic que fèiem pel Sense títol. A l’hotel on es feia hi havia unes plantes molt majestuoses, de fulla ampla, de manera que quan vam gravar, vam fer el gag de sortir de darrere d’una d’aquestes fulles, i amb el crit agafava la cantarella que encara s’escapa en algun relat informatiu.
A quin personatge viu o mort t’agradaria entrevistar ?
M’hauria agradat entrevistar l’escriptor i editor Joan Sales, que amb la seva obra magna Incerta glòria, encara em remou, fins el punt que el Més324 té de segon títol “amagat” El vent de la nit, que és com acaba la seva Incerta glòria.
Perquè creus que es destinen tants pocs recursos a la Cultura ?
Ara el sector clama perquè a Catalunya s’hi destinin el 2% dels pressupostos de la Generalitat, i després d’alguns ajustos signifiquen l’1’1, una xifra que llegida en veu alta fa por. Com deu fer por tenir una societat culta i crítica, que pensi per ella mateixa. També és cert que les xifres del Govern són en bona part finalistes i que el marge és massa estret, però tot i així és vergonyant.
Amb quina noticia t’agradaria obrir el + 3/24?
En cada moment amb aquella que doni més satisfacció a un nombre de gent més gran: ara mateix (quan faci programa perquè estem confinats) amb la remissió i la fi del coronavirus, però si aconseguir que es fes un referèndum a Catalunya, servís per reconduir les coses, seria també una gran notícia.
Com afecta la situació del país als periodistes ?
Com a tothom, ens manté en tensió constant. Un període històrica i periodísticament tant interessant com el que vivim és un regal per qui fa aquest ofici.
Ets més de Radio o televisió , ?on ets més tu ?
En aquest moment, i en el tipus de televisió que faig, gairebé et diria que ja sóc jo a tot arreu. Fa uns anys t’hauria dit que a la ràdio. Fa 40 anys que vaig començar a treballar com a periodista. I la major part d’aquests anys la dedicació primera ha estat la ràdio, però el ritme diari d’un programa com el Més 324 fa que aquesta línia s’hagi desdibuixat, i per bé que a la televisió, la teva feina depèn de molta més gent, crec que sóc força jo mateix, tot i el paper que acabem representant.
Com amic d’en Pepe Rubianes que creus que diria de la situació del País?
No ho sé del tot. Era tant impredictible que no goso a pensar per ell, tot i que el que pensava de l’extrema dreta sí que ho pregonava des de l’escenari.
Que t’aporta el + 3/24 com a Periodista ?
El fet d’estar connectat als esdeveniments del dia, i la flexibilitat de compartir-ho en una graella on també els magazines d’entreteniment beuen molt de l’escena política. Per això i gairebé n’és un tret, al programa ens arrecerem als llibres, sobretot d’assaig polític i filosòfic, perquè m’agrada molt poder parlar tant amb gent que reflexiona sobre les notícies, com amb escriptors/es que han posat el seu pensament per escrit i per tant l’han hagut de repensar dues i tres vegades.
Si Xavier Graset fos un estil musical seria?
He tingut una etapa caribenya intensa, vull dir que hi hauria música cubana, però també estic empeltat de la música electrònica que m’ha fet descobrir el Sònar, i sóc fan tant dels Oques Grasses com dels Pets, per tant, seria un festival singular
Fotografia cedida : Per Xavier Graset
