Recordo perfectament el dia que vaig escoltar per la televisió en Labordeta enviant a la merda als diputats populars. Anys després qui m’ho havia de dir, vaig compartir juntament amb els companys del Grup parlamentari d’ERC, escó amb ell a Madrid. Era el meu company a l’hemicicle juntament amb la bona gent del grup mixt. Vaig compartir i vam compartir amb ell molt bons moments i reconec que veient com actuaven la gent del PP, el seu “a la mierda” segurament es va quedar curt.
“Juntos nos hemos reído, enfurecido, embravecido y denunciado tantos y tantos abusos de esos chicos que llevan unas siglas que se llaman don josé o pepe para los enemistados. Y es difícil que en las horas de tedio parlamentario nos hayan pasado todas estas sensaciones”
Amb aquestes paraules José Antonio Laboedeta obria l’article que em va dedicar en un llibre. Amb ell vaig compartir moltes coses a Madrid, vam estar els tres primers anys de costat en l’hemicicle i vaig compartir també moltes hores a la Comissió d’investigació de l’11-M, amb la seva companya del Grup Mixt, Uxue Barcos. Mai oblidaré les seves fines i sabies paraules, la seva capacitat de revolta permanent contra les mentides i les injustícies i el seu paper a la mateixa comissió del 11-M davant les mentides constants del PP.
No oblidaré tampoc, el dia que juntament amb un grup d’amics vam anar a la festa del PCE a la Casa de Campo a escoltar l’actuació de Labordeta. “El seu canto a la libertad” encara retruny en mi. I com no recordar el dia que tots dos ens vam acomiadar al Congrés del Diputats, fins sempre Labordeta, un veritable amic de Catalunya.
I l’article continua…..
“Nos hemos enfurecido porque hemos tenido que soportar la catalanofobía de desangelados ineptos que confunden España con la mesa camilla de su casa e intentan por todos los medios regresar aquel viejo territorio de una, grande y libre para ellos, para los que arrasaron la península de norte a sur y de este a oeste. No entienden nada. Son ignorantes y contra esta ignorancianos hemos tenido, junto con Joan Puig, que enfurecer con dignidad de los heroes de los tebeos del Capitán Trueno.
Nos hemos embravecido cuando, en la Comisión del 11-M, escuchamos cosas que nos sacaban de quício y Joan, más que nadie, arremetía como un toro contra la inmisericordia de la mentira de los aznares, acebes y fungairiños. En esos momentos, desde el interior de sus chaquetas de mil colores mediterráneos, se levantaba la furia del justiciero”
Com va dir l’amic Labordeta, “a la mierda”……..amb el teu somriure Labordeta, la revolta. Descansa en pau.
