El gran Josep Pla va morir-se el 23 d’abril de l’any 1981. Miguel de Cervantes i William Shakespeare també es van morir el mateix dia, el 23 d’abril, però de l’any 1616, tot i que cal afegir que això és cert a mitges: a Anglaterra el calendari gregorià no va entrar en vigor fins a l’any 1752. Així doncs, segons el calendari gregorià, Shakespeare s’hauria mort el 3 de maig de l’any 1616. Tot plegat, amb errors inclosos, ha ajudat a generar un mite a l’entorn d’aquest dia, tan assenyalat.
A més de la festa nacional d’Anglaterra, Sant Jordi també és patró de Catalunya, Aragó, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària, Portugal, Canada, China, Grècia, Montenegro, Palestina, Portugal, Rússia, i Sèrbia. El cert és que el cavaller Sant Jordi ha estat viu a la consciència de tots aquests països de temps ben antics i el mateix Shakespeare, feia servir el crit “God for Harry, England and St George” a el seu famós llibre “Enric V”. Tothom que l’ha llegit recorda l’emocionant arenga que el rei fa a les seves exigües forces abans de la desigual batalla contra els francesos. Allò de: “Avui és Sant Crispí, qui sobrevisqui avui, i torni indemne a casa s’alçarà de puntetes quan es parli d’aquest dia…”
Per a nosaltres, l’arenga del dia de Sant Jordi és ben diferent però també ens posem de puntetes quan sentim a parlar dels lllibres i les roses perquè són les nostres roses i els nostres llibres.
Ara, les coses ben clares: formem part d’un país petit, un país que, en molts aspectes podria dir-se que és un país simulat, un país que ha mimetitzat el país que alguns voldrien tenir, el país que els llibres han anat descrivint i generant. Un país amb un Parlament que no pot ni decidir la seva llei i un president que no pot ni decretar per on ha de passar un tren, o si cal fer, o no, no sé quina mena de trasbassament. Un païset d’anar fent. Més de frenada que de camí.
És per això que els llibres i les roses de Sant Jordi ens representen tan bé: un país d’imaginació, d’error i de consciència. De llibre. I d’esgarrinxada: de rosa.
Ramon Vilageliu
Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)
