Article sobre l’actriu compromesa, escrit amb Helena Moliné i Rodes per a l’ACPG el juny del 2009
El 22 de juliol de 1888 va néixer a Molins de Rei un dels referents del teatre català, Margarida Xirgu i Subirà.
“La Xirgu” o “la nostra Margarida”, tal com l’anomenaven els seus companys de professió i la gent de Barcelona, va ser una consagrada actriu que, per qüestions ideològiques, es va haver d’exiliar durant la dictadura franquista. A la Xirgu, però, se la coneix també per l’estreta relació d’amistat que mantenia amb Federico García Lorca.
Va debutar als escenaris de ben jove. Ja a l’adolescència va combinar la seva feina en un taller de passamaneria amb assajos als ateneus obrers. Als 18 anys, el Teatre Romea de Barcelona la va contractar per fer el paper de Blanca a l’obra Mar i cel, d’Àngel Guimerà, autor que, el 1911, escriuria per a ella La reina jove. Aquest mateix any va crear la seva pròpia companyia de teatre.
Margarida Xirgu s’estava forjant un futur d’èxit i, ja al 1913, va començar la seva carrera internacional, quan va anar a actuar a Buenos Aires. Des de llavors va estar treballant a tot Amèrica del Sud, Barcelona i Madrid. El 1926 va ser un any molt especial. Li van retre homenatge a l’Hotel Ritz de Madrid per l’estrena de Santa Juana al Teatro Eslava, i va conèixer Federico García Lorca. Un any després, estrenava, al Teatre Goya de Barcelona, Mariana Pineda, del mateix Lorca, amb decorats de Salvador Dalí. I el 1933 la van nomenar filla predilecta de la ciutat comtal.
El 1936 va marxar de Barcelona cap a Amèrica del Sud per començar la seva quarta gira de dos anys. Aquesta gira, però, es va convertir en el seu exili, perquè a l’Estat espanyol Franco havia pres el poder. El seu compromís polític amb l’esquerra i les seves amistats també li van portar problemes amb una part del públic i amb certs sectors de la premsa.
Un any després, el Govern franquista la va condemnar a l’exili a perpetuïtat, mentre que el Govern català la va nomenar delegada a Montevideo. Però no va ser fins al 1940 que, estant a Xile, va conèixer el seu processament pel Tribunal de Responsabilidades Políticas, amb la confiscació de tots els seus béns.
Xirgu va morir el 25 d’abril de 1969 a Montevideo. El 1988, dinou anys més tard, la Generalitat de Catalunya reclama la repatriació de les seves despulles, que, actualment, descansen al seu poble natal.
