LA VISITA DEL RANCOR, L’ESTUPIDESA I SÒCRATES

LA VISITA DEL RANCOR.

L'any 1964, Bernhard Wicki, va dirigir la pel·lícula “La visita del rancor”, amb Ingrid Bergman i Anthony Quinn. Resumint l'argument, retratava el personatge de Karla que tornava a la seva ciutat natal. S'havia quedat vídua d'un magnat del petroli, i com ara, era rica i poderosa volia venjar-se de l'home que feia anys l'havia abandonat per una altra dona.

La visita aquests últims dies a casa nostra, d'alguns polítics vinguts de fora per mirar d'apaivagar el procés independentista, em recorda el títol d'aquella pel·lícula. No pel fet que ens vinguin a visitar, sinó per l'odi i rancor que han fet servir en els seus mítings i les paraules i frases que han dit a les entrevistes dels mitjans de comunicació. Em pregunto: ¿no tenim prou odi i rancor que fan servir alguns personatges de casa nostra, que encara hem d'importar-ne de fora per ajudar a tota aquesta colla de rancorosos que tenim prop nostre?

Com la Karla de la pel·lícula, Espanya representada per tota aquesta colla de la rancúnia, es pensen que Catalunya és de la seva propietat i que amb el seu imperialisme i poder, poden venjar-se de tots nosaltres que encara que no els hem abandonat, veuen que anem en camí de fer-ho.
El seu odi regalima per tots els porus del seu cos, i han de comprendre que fent servir aquest sentiment de malvolença cap a tot allò que no els agrada i contra persones que no són del seu grat, l'únic que aconseguiran és que les persones que també traspuen aquest odi, el segueixin mantenint ben viu. Res de nou. Per això no cal que ens visitin.

En arribar qualsevol campanya electoral sempre em faig dues reflexions.
Primera: quina poca estima deuen tenir als dirigents dels nostres partits polítics que depenen de Madrid, que han de venir Rajoy, Sánchez, F. González, Iglesias i la Susana (aquella de “a los catalanes ni un vaso de agua“) i “tuttiPublicitat