La visceralitat desenfrenada contra ERC continua

Molts usuaris de Twitter, alguns dels quals amagats en sobrenoms per mantenir l’anonimat, continuen insultant Esquerra Reublicana dia rere dia. Ja fa mesos que la cançoneta continua, i en les últimes hores això s’ha accentuat amb unes declaracions de Pere Aragonès on demana que se “superi” la via unilateral, i una entrevista d’Oriol Junqueras en què no descarta unes eleccions com a resposta a la sentència del judici de l’1-O. També Gabriel Rufián ha motivat la ira d’alguns ‘haters’ alliçonadors per donar zero credibilitat a aquells que defensen que Cristòfor Colom era català. Poden queixar-se d’ERC aquests valents independentistes de sofà? Bé, els republicans fa uns anys van donar suport a la via unilateral, i van contribuir a fer pensar a la parròquia que era possible una independència sense acord amb Madrid. És cert. També tenen raó quan diuen que un diàleg exitós amb Madrid per un referèndum, com defensa ERC, és ciència ficció. I no els falten arguments per criticar que unes eleccions no semblen la manera més impactant de fer front a la decisió de Marchena. Però és clar, quan ens posem a ser puristes i criticar des de la nostra atalaia, entrem en terreny pantanós: oficialment, Quim Torra (JxCat) i tot el seu govern defensen com a via prioritària ara mateix un referèndum acordat amb l’Estat. El president obrirà el curs polític el 5 de setembre amb una conferència a Madrid. És ben possible que hi reiteri aquesta idea. També és Torra qui no dona senyals de tenir un lideratge suficient com per aglutinar tothom per una resposta unitària sense haver de passar per les urnes. D’altra banda, va ser un executiu encapçalat per Carles Puigdemont (ara JxCat) qui va impulsar la via unilateral el 2017, amb una independència frustrada. Les crítiques, si són constructives, sempre són necessàries. Però independentment dels retrets, que poden ser a banda i banda i que també poden esquitxar la CUP, un partit que no ha estat capaç d’acceptar responsabilitats ni a la mesa del Parlament, la visceralitat desenfrenada és del tot condemnable. La violència verbal d’alguns, que es podria utilitzar per criticar l’Estat i intentar convèncer encara més gent de la causa independentista, s’empra per donar ales a una guerra civil innecessària, estèril i destrempadora. Dir ‘unionistes’ i ‘espanyolistes’ als dirigents d’Esquerra, i treure-li la ‘C’ a les inicials del partit, és pueril i no només improductiu, sinó contraproduent. El ‘divideix i venceràs’ que Espanya aplica des del 2012 està funcionant. Des de llavors la multitud de partits i visions diferents ha estat una característica del procés, tant o més que ara, però malgrat tot s’ha pogut remar a la mateixa riba. Per què alguns volen rebentar ponts?