A Madrid van de sorpreses com la que han causat les formes suaus amb continguts sense concessions de Gabriel Rufián, que segueix l'estel·la de Joan Tardà, de formes més contundents, però d'una gran bonhomia personal i sinceritat que és apreciada per tot l'arc parlamentari.
Una altra sorpresa és l'acció de Govern d'Oriol Junqueras que potser alguns esperaven plena de dialèctica per la galeria i es troben amb una acció enfocada sense enganys cap a l'estat propi, però a la vegada que aborda el dia a dia des de la crua realitat. I aquesta és molt crua. L'accés per primera vegada d'un republicà a Hisenda, ha permès descobrir la magnitud de la tragèdia. 36 anys de governs autonomistes, dels quals 29 de CiU i només 7 d'esquerra catalanista amb enormes complexos per usar a fons el minso poder que donaven les competències autonòmiques.
A diferència d'altres autonomies, on el govern de forces polítiques sucursals provoca la paradoxa que aquestes usen i abusen desacomplexadament del marge d'autonomia que gaudeixen, mentre a Catalunya sembla que s'hagi anat amb el fre posat. Dos exemples que clamen al cel: Catalunya és l'única Comunitat sense llei electoral pròpia; i Catalunya és de les poques autonomies que té cedida la funció recaptatòria dels minsos impostos a l'Estat.
I encara més, segons s'ha pogut saber aquests dies, la poca capacitat sancionadora de la inspecció fiscal s'ha exercit a la baixa. I no crec que sigui per compensar l'abusiu zel de l'Agència tributària espanyola a Catalunya en comparació amb d'altres territoris de l'Estat, on ni s'inspecciona tant, ni les inspeccions acaben amb resolucions tant oneroses pel contribuent. Jo diria més aviat que és fruit d'aquella actitud expressada ja per Miquel Roca quan en plena negociació de l'Estatut es va rebutjar el concert econòmic pels riscos de desgast que comportava haver de sancionar els propis contribuents. Que es desgastin els altres.
Llavors, val més dir-ho clar d'una vegada perquè ningú s'enganyi: ni tan sols els darrers anys de govern de centre dreta nacionalista es van activar les polítiques per posar fi a buits clamorosos com els citats. I està clar que és molt més complicat passar del zero a la independència que de l'u, del dos o del mil. Per tot això, la trobada de Junqueras amb De Guindos i la que acaba de tenir amb Montoro s'han d'entendre com una acció obligatòria, mentre tinguem carnet d'identitat espanyol, d'exigir a l'Estat que compleixi les seves obligacions amb aquests set milions de ciutadans que viuen al nord-est de la seva estimada Espanya unida.
La situació econòmica de la Generalitat (institució de l'Estat), els venciments de crèdits i les necessitats de finançament. El 23 de febrer la Generalitat va sol·licitar 700 milions a compte de la bestreta de la liquidació d'aquest exercici, que puja a 1.407 milions, per fer front al pagament de l'extra d'estiu dels funcionaris de la Generalitat. El Govern de la Generalitat ha anunciat que té previst demanar a Hisenda un total de 7.520 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per cobrir les seves necessitats creditícies durant l'any en curs, 2016 El vicepresident del govern català i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va instar al ministre d'Economia Luis De Guindos, en la seva trobada, a deixar la relació financera al marge de la polèmica política. La reunió va ser cordial i va servir per intercanviar impressions sobre assumptes internacionals, com la situació dels mercats financers, les novetats de l'Eurogrup o bé el debat al voltant de la hipotètica sortida del Regne Unit de la UE, l'anomenat Brexit.
Pel que fa a Catalunya, sembla que De Guindos va mostrar el seu suport a la demanda de Catalunya que pogués reemplaçar deute a curt termini per deute a llarg termini per millorar la seva situació financera. El ministeri d'Economia podria fer un informe favorable per a què Catalunya pogués emetre deute a llarg termini amb aquest fi. En aquest sentit, la Generalitat té pactada amb un grup de bancs una emissió de deute a llarg termini i pretén que aquest deute passi a formar part del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).
Així doncs, sembla que Junqueras segueix les passes de Salmond: demostrar que amb una vocació netament independentista cal mostrar el màxim bon govern exprimint totes les possibilitats de l'autonomia; i sempre al servei de la majoria social i, per tant, amb un perfil social accentuat.
Conec molta gent del seu equip, com l'enginyer Lluís Salvador, amb el cap ben moblat, i els joves, però experimentats economistes, Josep Maria Jové, Albert Castellanos, Francesc Iglesies i Pere Aragonés amb qui vaig tenir el goig de col·laborar quan vaig ser diputat i portantveu d'ERC (1995-2004) en temes econòmics; i més tard amb alguns d'ells a la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum i a la d'Innovació, Universitats i empresa (2004-2010). Gent solvent, rigorosa i de perfil socialdemòcrata, però lluny de la socialdemocràcia majoritària a Europa i Espanya, que està venuda als oligopolis i lluny de les pimes i dels treballadors.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2016/03/la-vida-et-dona-sorpreses-81201.php
