Els conspiracionistes tenen teca per alimentar les seves teories aquests dies, i potser amb un punt de raó. Després de l'atac d'ahir de la JEC a la candidatura de Puigdemont a les Europees, un veto que no s'aguanta per enlloc, avui hem sabut que el Canadà veta l'entrada del MHP a l'exili al país. El conflicte ha esclatat aleshores entre el president del Canadà, François Legault, que ha demanat explicacions al primer ministre, el popular Justin Trudeau.
Fora d'aquest embolic, i de les eleccions que han de venir i les que s'han produït, el judici s'ha remprès aquesta setmana. Com una piconadora, la maquinària espanyola no cessa en la repressió política encara que les forces independentistes hagin guanyat suports i comencin a disputar moltes hegemonies establertes. En aquest sentit, des d'ERC s'ha acordat una quota extraordinària a la militància de 50 o 100€ per aportar diners a pagar els 5,8M requerits com a fiança pel jutjat número 13, per poder-los posar a la Caixa de Solidaritat.
Al judici en sí, estem començant a veure testimonis de pallisses, parlant clar. Víctimes de la violència policial relatant el que van veurei patir acompanyats de la picada d'ullet de la defensa. Fins i tot hem arribat a sentir testimonis que explicaven que es van endur les urnes i, per tant, van complir la missió, i aleshores tornaven a apallissar gent. Ningú malparla de coordinació policial amb Mosso, i tots se'n fan creus de tot el que va passar com era d'esperar.
La presència d'infiltrats també estava a l'ordre del dia. Després d'amagar urnes en veure els policies venir, quan aquests entraven sabien on havien estat amagades. Tota aquesta cruesa mentre bona de l'independentisme intenta degustar la victòria del moviment a les generals, a l'espera, continguda, del que pugui passar d'aquí un mes.
