La filtració de la gravació conspiradora anticatalana del ministre feixista Fernández Díaz i del cap de l’Oficina Antifrau de la Generalitat (!!), també espanyolista i personatge elegit per majoria votada pels partits catalans al parlament de la Generalitat (!!), a més de no afectar ni el més mínim els espanyols ni la victòria que aconseguirà diumenge el PP a Espanya, suposa la defunció de l’independentisme, per si no estava ja prou difunt, i això ho veurem també diumenge amb l’augment doblement disparat del vot dels catalans a Podemos, un vot que en bona part curiosament provindrà d'autoanomenats independentistes. Per llogar-hi cadires. Fernández Díaz haurà triomfat. El català mitjà és així de cretí. Naturalment, no és que en unes eleccions espanyoles el vot diguem-ne que independentista hagués de solucionar-nos la independència, però en canvi sí que el vot espanyolista a Podemos dels catalans en aquestes eleccions la impedirà perquè demostrarà un cop més quina és la mentalitat catalana i què es pot esperar d’aquest poble.
La cosa, com dic, serà mortal de necessitat per a les suposades aspiracions de llibertat catalanes. I això vol dir que, lluny d’aprofitar l’avinentesa immillorable de l’esclat de l’escàndol conspirador de l’Estat per declarar la independència unilateralment, els catalans en canvi aprofitaran previsiblement la qüestió per enquistar-se encara més en l’espanyolitat i en allò tan tristament habitual en ells: l’estúpid orgasme de superioritat moral dins l’hispanocentrisme mental tot fent-se eternament els escandalitzats, cosa que demostra que encara no entenen o no volen entendre qui tenen davant, un Estat espanyol que, en tant que enemic, actua com actua, sense cap mena d’escrúpols: per això és l’enemic. Per tant, només des de la inòpia de qui no sap o no vol saber qui i com és el seu enemic, s’entén que els catalans s’escandalitzin encara per la guerra bruta de l’Estat espanyol, i per tant els catalans continuaran votant partits espanyols a les eleccions espanyoles, o sigui Podemos. No es pot vèncer un enemic quan ni es reconeix l’enemic, oi? No es pot vèncer una guerra bruta quan ni tan sols els catalans s’adonen que estan en guerra perquè ni tan sols reconeixen l’enemic que els la fa, oi?
De manera que una notícia efectivament escandalosa, però que en aquest punt de la pel·lícula no hauria d’escandalitzar sinó beneficiar com un plat servit en safata l’independentisme català, l’acabarà perjudicant, i molt, i tot gràcies a la imbecil·litat mateixa dels catalans, que en comptes de veure la lluna veuran el dit que l’assenyala; en comptes de veure la conspiració antiindependentista com la prova del nou de l’Estat espanyol com a enemic de la llibertat dels catalans, veuran la conspiració de l’exministre espanyol Fernández Díaz com la prova que el PP –és a dir no pas l’Estat espanyol– és l’enemic de Catalunya i per tant cal votar un altre partit… espanyol, Podemos, “per fer fora el PP” (com el mateix partit Podemos diu) per així perpetuar eternament la continuïtat de Catalunya dins d’Espanya. El vot a la suposada esquerra espanyola sempre ha servit d’excusa als catalans per justificar l’existència d’una Espanya “bona” i per tant bona amb ells, malgrat les repetides evidències contràries, i mirar de ser compresos. Això sí, els catalans votaran Podemos tot proclamant que l’Estat espanyol (per tant en general, ja sigui de dretes com d’esquerres) ens maltracta i per això volem un referèndum, el referèndum que planteja Podemos, per poder votar independència. Pura esquizofrènia. No ho intenteu explicar a un estranger, perquè lògicament no us entendrà. En fi. Els catalans necessiten continuar eternament dins d’Espanya per poder continuar reclamant eternament la independència, perquè la continuïtat dins d’Espanya és la flama, i la independència només la cantarella on desemboca la seva superioritat moral, que és l’únic poder al qual aspiren. I aquest patètic poder de fet ja el tenen, només els cal tenir excuses, la benzina per perpetuar-lo. I d’això, com es veu, no els en faltarà mai.
De moment ja observo com des del parlament català es fan els ferms, es fan els dignes mirant d’entabanar una vegada més el poble català dient que destituiran el tal Daniel de Alfonso, director de l'Oficina Antifrau de la Generalitat, però en canvi curiosament no diuen res de res d’actuar contra el franquista Fernández Díaz, no fos cas que fessin enfadar Espanya. Típic dels politiquets catalans: fer-se els valents com a cortina de fum per encobrir una covardia. L’enèsima. I també he llegit que els “sobiranistes” volen fer “una concentració contra els fets conspiradors de l’Estat espanyol per avortar l’independentisme”. Sensacional, realment sensacional. Quina és la finalitat de la concentració dels “sobiranistes”? A qui s’adreçaran? Què pretenen? Protestar perquè l’enemic espanyol es comporta com a tal? Reclamar, doncs, a l’enemic dels catalans que es porti millor amb els catalans? En fi. L’únic que entenc és que aquests suposats independentistes (que no deixen de fer-se dir sobiranistes) continuen tenint Espanya gravada a foc al cervellet; l’únic que entenc és que en comptes de dedicar les energies a fotre el camp d’Espanya, continuen entretenint-se amb aquestes manifestacions estúpides, ridícules i patètiques que justament només demostren que no tenen cap intenció de fotre el camp d’Espanya perquè, de fet, només pretenen absurdament canviar Espanya. L’únic que continuen pretenent és fer bona Espanya democratitzant-la i, doncs, legitimant-la, prestigiant-la, és a dir: just el contrari del que hauria de fer l’independentisme. Normal. Al capdavall, d’això es tracta i s’ha tractat sempre. Els catalans tenim un país de merda i es treballa en la línia de convertir-lo en el campió dels femers.
El sensat polític històric Miquel Sellarès no ho entén quan diu que no comprèn com podem anar tant amb el lliri a la mà sense comptar amb un servei català d’intel·ligència. L’home no s’adona que justament d’això es tracta: els catalans ni contemplen un servei d’intel·ligència simplement perquè no contemplen la independència, altrament tindrien servei d’intel·ligència. Voilà.
