La via Torrent

Els dubtes sobre la unitat d’acció independentisme han tornat a surar a la superfície per enèsima vegada després de la moció fallida PSOE-PDeCAT. Esquerra se’n va desmarcar, i fins i tot part dels propis post-convergents, amb Puigdemont darrere. Tot plegat torna a fer veure que el moviment ara mateix no només va faltat de rumb sinó que també de lideratge. I això potser continua durant un temps. Mentrestant, Roger Torrent, un dels possibles candidats a ocupar aquest nou rol, ha proposat acceptar la proposta de Pedro Sánchez: un referèndum sobre l’autogovern, spbre un nou Estatut. Això, sí, però, amb una condició: que el plebiscit també inclogui la independència com a opció. Així es podrien “contraposar” els dos projectes, ha dit. També ha parlat de fer el referèndum acordat d’impossible a inevitable. Cap d’aquestes opcions serà possible amb tota seguretat i tard o d’hora Catalunya es tornarà a veure abocada a la via unilateral. Però fins aquest proper embat, s’ha de fer la feina: planificar una estratègia per ser més i fer anar de debò. Tot això, en el segon dia de pressió dels partits de dreta espanyolistes acompanyats pels diaris reaccionaris contra Pedro Sánchez i la seva tesi doctoral. El president del govern espanyol donarà explicacions al Congrés i aquest divendres difondrà la tesi després de la pressió. Tot plegat fa pinta de ser foc d’encenalls i un altre ridícul espantós de Ciutadans, que continua intentant sobreviure i treure el cap de la carronya i el joc brut.