És difícilment descriptible i analitzable, que el passat 16/05/2017 aparegui la notícia en què la Fiscalia de l’Estat anuncia una querella contra la Consellera de Governació, Meritxell Borràs, per voler comprar les urnes. És a dir , perquè un alt càrrec del govern català té la intenció de comprar les urnes, ja s’anuncia l’amenaça judicial per exel•lència, que no deixa de ser una amença política amb tots els ets i uts. No hi ha dubte que l’aparell judicial (la superestructura judicial) està en vies d’esdevenir un òrgan polític més a favor dels partits unionistes i assimilacionistes. S’ha comentat que han destrossat la sanitat pública catalana; però, sobretot -també- l’esperit de Montesquieu de la separació de poders, la qual cosa és absolutament incompatible amb la el fet que l’Estat espanyol pertanyi a la Unió europea i al Consell d’Europa. A hores d’ara, entre la corrupció sistèmica –sobretot a la Comunitat de Madrid- i l’animadversió anticatalana del govern espanyol, amb seu a la vila de l’ós i l’arboç, la situació jurídica i, sobretot, política és grotesca i insostenible. Per sentit comú, és urgent , es fa necessari que Europa doni un “ tot d’atenció” a l’executiu espanyol.
Per altra banda, per als qui – i que consti que els respecto molt- volen “somiar truites” i creuen en la tercera via és un autèntic escarni per a Catalunya que el govern espanyol encara no hagi fet una mínima proposta de negociació alternativa. Com he dit abans, es fa molt difícil analitzar acuradament la situació, però es podria pensar que està trionfant la via , la cultura del dret de conquesta, que es sintetitza en la sentència del TC sobre l’Estatut de l’any 2010. El més greu de tot, és que aquesta dura regressió política (a través de l’aparell judicial) té una repercussió terriblement negativa en el conjunt de cos social català.
