La veu de la raó
Aquesta mesura que el President del govern espanyol , anuncia que s’està estudiant portar a terme , , aplicant un augment a les rentes de capital mes altes i tot un reguitzell de punts a tenir en compta , que de ben segur que aixecaran polseguera , en molts sectors de la nostre societat , es pot veure incompleta , si no es fa una reducció de despeses , per un temps de dos anys , com seria rebaixar els sous de tot espanyol que el seu sou depèn dels pressupostos de l’estat , i que sobrepassen els dos mil euros al mes .
No te cap sentit fer pagar mes al que te mes tenen, i que els governants i funcionaris , continuïn gaudeixin dels mateixos privilegis , quan no tenen cap risc en les seves inversions que els permeten cobrar quantitats astronòmiques , com son alcaldes i presidents de les Diputacions , i tants altres ; crec que viure amb dos mil euros al mes duran dos anys, seria per la gran majoria dels ciutadans de tot l’estat , un deliri que molts , mai , ni tant sols han somiat; com també tenim a la resta dels ciutadans que molts no arriben a mil euros al mes , i d’altres que s’han de conformar amb la meitat, i algun que no te res .
Si de veritat hi ha voluntat política de que el país surti d’aquest pou , que fins i tot hi ha manca d’aigua , s’ha de demostrar col·laborant amb l’exemple que als mes rics es vol aplicar .
Però un cop aconseguit aquesta reducció de despesa publica , s’ha de ser intel·ligent perquè aquests diners no vagin en mans dels bancs , ni de les empreses que provoquen l’augment de l’atur , com son les automobilístiques , sinó a petits i mitjans empresaris , perquè puguin continuar amb la rotació ,i encarrilar nous projectes per un futur sostenible , que crec que tenim gent lo suficient intel·ligent que pot encarrilar un altre futur , tenint en compta que les expectatives que el sector ferroviari obre al mon, no es poden malbaratar., com tampoc el sector energètic.
Se que estic somiant despert , però també se que es el pensament de molts milers de ciutadans , (per no dir milions), que la seva veu igual que la meva , no l’escolta ningú , i aquí es allà on rau , un dels problemes mes greus que tenim en aquest país , que no es vol escoltar la veu de la raó.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 31-8-2009 T/. 972640762
La veu de la rao
|
- Publicitat -
Publicitat