El secretari d’Estat per a la UE, en Diego López Garrido, em va venir a veure l’octubre passat al despatx al Parlament Europeu, i em va assegurar que la Presidència espanyola es preocuparia pel català. Les formes van ser correctíssimes, un pèl aristocràtiques, però correctíssimes. López Garrido em va dir que faria arribar una carta al president del Parlament Europeu, en Jerzy Buzek, per demanar-li que signés un acord administratiu per l’ús del català. El Parlament és, com sabeu, l’única institució europea que no ha signat un acord administratiu per ampliar l’ús de la llengua catalana, gràcies a la pressió excercida precisament per un català, l’Aleix Vidal-Quadras. Efectivament, en López Garrido va trametre la carta, i ho va explicar als mitjans de comunicació. És més, al cap d’uns mesos, en plena Presidència espanyola, va tornar a enviar la mateixa carta al mateix president Buzek, i ho va tornar a explicar als mitjans de comunicació. Com a resultat, hi ha molta gent que creu que el Govern espanyol ha intentat ampliar l’ús del català a l’Eurocambra, però que finalment no se’n va sortir. Tanmateix, avui ha quedat demostrat que les cartes d’en López Garrido només eren una estratègia del Govern espanyol per quedar bé davant de l’opinió pública. De fet, des d’un bon principi ja m’ho temia, i per això vaig formular disset preguntes parlamentàries a les institucions europees per treure’n l’entrellat, i conèixer els detalls de l’ús del català a Europa. Les institucions (el Parlament Europeu, el Consell de la UE i el Defensor del Poble Europeu) han estat clars en les respostes que m’han donat: el Govern espanyol està incomplint els acords que ha signat pel català. No ha traduït al català cap dels acords adoptats per codecisió a què s’havia compromès, ni cap formulari ni document rellevant del Defensor del Poble Europeu ni res de res.
Però és més: en López Garrido sap perfectament que enviar una carta al president del Parlament demanant-li un avanç pel català no és, senzillament, la via més eficient. Ho sap, perquè qui ha d’aprovar un acord pel català a l’Eurocambra no és només el president Buzek, sinó tota la Mesa del Parlament, que està formada a més a més per tots els vicepresidents. Que jo sàpiga, cap dels diputats del PSOE ha mogut un sol dit perquè els vicepresidents socialistes hi votin a favor. Estem, evidentment, en un acte de propaganda més del Govern espanyol. A hores d’ara tothom ja sap que només hi ha una manera d’aconseguir el reconeixement del català a Europa, i és, ni més ni menys, que tenir un estat propi.
Us adjunto la nota de premsa que hem enviat a la premsa.
