Avui s'ha vist, com els relatàvem ahir, que el discurs de “les retallades en sanitat són culpa de Madrid”, com ha fet el diputat de Junts per Catalunya aquest matí, ja no té crèdit. Evidentment, que l'arrel de tot és aquesta, però la gent n'està farta que es vulgui emprar com a simple excusa. A Pujol li han plogut de tots costats, ja que tothom recorda encara força bé les retallades del Govern Mas, i la mala impressió que va deixar Boi Ruiz i l'onada de privatitzacions.
Avui, amb la vaga d'estudiants en joc, la cosa s'ha complicat una mica més, i s'han viscut escenes de veritable tensió al Parlament de Catalunya quan els Mossos s'han enfrontat a Bombers i Metges en vaga, que s'havien plantat a les portes del Parlament amb la voluntat d'entrar. “Retallar en sanitat, mata!” ha estat un dels càntics. La situació s'ha degradat encara més quan la policia ha retingut un bomber emmanillant-lo, i la diputada de la CUP, Natàlia Sànchez ha estat insultada per un agent “tens una hòstia!” li ha etzibat. La vergonya aliena s'ha apoderat d'una majoria que comença a considerar per aquestes accions el Govern 'efectiu' de Quim Torra i ERC esgotat. Certament, les imatges que hem vist han estat força descoratjadores, ja que contextualitzen l'actual desunió entre un sector cada vegada més gran de la societat i els seus polítics, que tenen un encàrrec concret i que no acaben visualitzar ni un camí, ni una unitat. I de banderes no es menja, per això Pujol ha rebut tant. El que s'ha viscut avui fa que es visualitzi un govern que sembla tocar fons, però a al vegada és un bri d'esperaná en el sentit que hi ha molta gent mobilitzada que en qualsevol moment farà saltar una espurna que necessitarem per afrontar la causa judicial de l'1O, i tant de bo alguna cosa més.
Quin és l'antídot? La República, com a mètode, efectivament, però ara sembla que som una mica lluny, malgrat les enquestes de partidaris d'aquesta segueix essent-nos favorable. Mentre la societat segueix pensant com arribar-hi, els impulsors de Primàries 2019 ja fa temps que s'han erigit com un antídot a tot el descontentament, lamgrat que tampoc han proposat cap solució real, perquè ningú no la té. El discurs il·lusiona, perquè es diu el que la gent vol sentir, però a la pràctica el que tenim és que Jordi Graupera ha registrat un partit que es diu 'Barcelona és Capital', i amb això es tanca el cercle, com els comentàvem fa uns mesos: que la iniciativa de primàries no era res més que l'excusa per fer un nou partit. I això és totalment lícit, crear un nou partit, volem dir, però no ho és tant, que s'hagi volgut vendre com una altra cosa. La idea inicial era fer un partit, i el que s'ha fet és vendre una espècie d'idea de regeneració per confeccionar una llista o un grup de suport i impulsar finalment el partit. I, amb això, l'ANC ha picat i ara es troba ja formalment implicada en un partit que rebutja frontalment (de moment) la resta de partits independentistes. Així, s'acaba perdent el sentit unitari de l'entitat. Veurem com acaba tot.
