Estan passant coses molt greus a la nostra estimada Europa. En aquests moments, la UE, Europa i la Immigració formen un trinomi molt complicat, en què sembla que la qüestió cada dia es complica més . Ara bé, el problema no és Europa (caldria més Europa que mai) . La veritable desgràcia són el polítics, a voltes molt corruptes i poc preparats, que manen a les institucions europees, totalment incompetents, i el jacobinisme neonacionalista i reaccionari de certs estats que wa pensen que encara són autèntics imperis colonials, però que de fet no deixen de ser un zero a l’esquerra, per tal de resoldre macroproblemes molt vidriosos i complexos com són la gestió de la immigració i el control de la frontera sud de la Mediterrània.
La UE s’ha de reformar en profunditat si no vol morir d’inanició. La UE s’hauria de transformar en una autèntica, en una veritable Europa federal dels pobles; en què es combini l’Europa de les Regions, el dret a l’autodeterminació dels pobles i una estructura política -diplomàtica, de defensa, d’assumptes immigratoris- única en què veritablement es pugui posar una mica d’ordre i de la justicia social en relació amb els fets tan lamentables que estan succeint a la frontera sud de la Mediterrànea i , especialment, a Líbia. Si no s’articula una veritable UE en condicions de poder gestionar i intervenir, quan faci falta, al sud de la Mediterrània, és corre el risc que a gran part d’Europa la democràcia , l’Economia i l’estat de benestar quedin completament col•lapsats. A 2018, l’Europa dels estats actuals s’ha comprovat que no fucnbiona de cap de les maneres .És massa gran per segons quins aspectes i massa petita per segons quins d’altres. Ara ens cal més llibertat i sobirania per a les nacioons (sense estat) i regions autènticament històriques i , alhora, una estructura política forta i molt més democràtica des de Brussel.les que pugui tractar amb responsabilitat les diferents qüestions complexes i els drames humanitaris de la immigració, la diplomàcia i la politica exterior autènticament europea . No es tracat de provocar “efecte crida” perquè totat la misèria del mópn vingui a Europa, sinó que cal una autèntica política immigratòria comuna que gestioni els fluxos immigratòris “Sud-Nord” que controli i persegueixi les màfies i que es creïn unes veritables ajudes al subdesenvolupament del continent àfricà.
En síntesi, cal aplicar molta voluntat política , que impliqui més Europa i més democràcia, llibertat i justícia social per evitar, definitivament, que l’actual UE no esdevingui un veritable zero a l’esquerra.
