Avui, amb l’excepció de Croàcia, tots els ciutadans dels països de l’oest dels Balcans (i també Turquia) necessiten un visat per poder viatjar dins l’espai Schengen. Per aquesta raó, aquests dies, un dels temes que és a l’agenda de la UE és la decisió de la Comissió Europea de no requerir visat als ciutadans dels països balcànics (Sèrbia, Macedònia, Montenegro, Albània i Bòsnia i Hercegovina), que disposin de passaports biomètrics. Una mesura que ha estat fortament criticada, atès que exclou els musulmans de Bòsnia i Hercegovina i els kosovars.
Kosovo és un cas sui generis, ja que Espanya, Eslovàquia, Xipre i Romania encara no han reconegut la seva independència. I, almenys en teoria, la proposta del passaport biomètric ha de ser aprovada pels 27 ministres de justícia dels estats membres de la UE, encara que –en aquest cas– sembla que la unanimitat no serà requerida. Sigui com sigui, molts residents de Kosovo han demanat el nou passaport biomètric a les autoritats sèrbies, però no està clar si la Comissió Europea permetrà que es beneficiïn de la mesura (a causa, precisament, de la indefinició d’estatus internacional de Kosovo).
D’altra banda, Bòsnia ja ha anunciat que no podrà fer front al cost d’aquests nous passaports biomètrics. I, atès que els serbobosnians i els croatobosnians gaudiran de la documentació que els proporcionaran Sèrbia i Croàcia –respectivament–, els únics que se’n veuran exclosos seran els bosnians musulmans. De tal manera que no és estrany que aquesta mesura hagi estat interpretada per bona part de la població com una acció contra els musulmans. I, de fet, els únics que hauran de continuar demanant un visat són els bosnians musulmans i els kosovars (que, majoritàriament, també són practicants d’aquesta mateixa religió).
Ben segur, sembla molt injust que els ciutadans balcànics pateixin un tracte tan diferencial. Especialment, si són membre de les comunitats que més va patir els horrors de les guerres balcàniques. I, per tant, els Verds – Aliança Lliure Europea considerem que tot plegat comporta una discriminació (i, fins i tot, un cert tracte vexatori) que no contribuirà en absolut a la superació dels ressentiments del passat i erosiona les esperances de reconciliació.
Article escrit amb Mar Juvinyà i Castan
