La monarquia borbònica no ha despertat mai gaire simpatia al nostre país. Entre d’altres raons perquè el 1966 Juan Carlos va ser nomenat successor a títol de rei per Franco. Així, a la mort del dictador, mai no vam poder escollir el futur que volíem, i la Transició va frustrar les expectatives de molts dels antifranquistes. Aquesta manca de legitimitat democràtica continua sent perceptible en el present. Avui, a Catalunya, moltes persones es pregunten per què han de mantenir amb els seus impostos les oneroses despeses del rei; i, si ho han de fer per imperatiu legal, com a mínim, exigeixen transparència.
A l’Europa actual, cada ciutadà ha de poder conèixer el destí dels seus impostos. I, per tant, és poc democràtic que no es publiquin els comptes de la casa reial.
Esperem que Europa sigui més democràtica i que el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg contempli la petició del diputat Joan Tardà de fer públics aquests comptes. I que, d’aquesta manera, puguem superar aquest tabú.
Article escrit amb Montserrat Domingo i Caballol
