Un dels grans debats a la Unió Europea és com hem de regular els drets d’autor a internet (us ho explicava en aquest post). El resultat d’aquesta discussió determinarà com serà l’internet del futur. I per tant, en bona mesura, modelarà els valors i les prioritats de la nostra societat, atès que la xarxa s’ha convertit en una eina de comunicació i de treball gairebé omnipresent.
La Unió Europea, els Estats Units i Japó, entre d’altres països, estan intentant regular internet a través de l’Anti-Counterfeiting Trade Agreement (ACTA), unes negociacions que, segons el nom de l’acord, s’haurien de limitar a la falsificació. En canvi, els documents filtrats (les negociacions fins ara han estat secretes) revelen que també s’hi debat com posar fre a l’intercanvi d’arxius (el que alguns anomenen ‘pirateria’).
El Parlament Europeu va aprovar a la sessió plenària del març, i per una majoria ben àmplia, una resolució que demanava a la Comissió Europea que circumscrivís les negociacions de l’ACTA a la falsificació.
En concret, el punt 9 de la resolució del Parlament sobre l’ACTA deia:
‘9. Calls on the Commission to continue the negotiations on ACTA and limit them to the existing European IPR enforcement system against counterfeiting; considers that further ACTA negotiations should include a larger number of developing and emerging countries, with a view to reaching a possible multilateral level of negotiation;’
Tanmateix, el Partit Popular Europeu va introduir un altre punt a la resolució que va posar com a condició per a votar a favor del text, i que deia que l’ACTA s’havia de limitar a l’aplicació de les lleis existents de la propietat intel·lectual (i per tant, es podia entendre que internet és un camp en què s’han de prendre mesures per garantir els drets a la propietat intel·lectual).
‘8. Welcomes affirmations by the Commission that any ACTA agreement will be limited to the enforcement of existing IPRs, with no prejudice for the development of substantive IP law in the European Union;’
Doncs bé, la Comissió Europea sembla del tot disposada a aprofitar aquesta escletxa brindada pel Partit Popular. En efecte, el representant de la Comissió en les negociacions, el francès Luc Devigne, va afirmar en una audició sobre ACTA que entenia que la resolució no limitava les negociacions a la falsificació, perquè el text parlava d’aplicació de la legislació en propietat intel·lectual (podeu veure l’intercanvi de parers entre Devigne i el tècnic dels Verds-ALE Erik Josefsson en aquest vídeo, a partir del minut 43’40”).
Crec que la interpretació que la Comissió Europea fa de la resolució és totalment incorrecta. La Comissió està obligada a interpretar les resolucions de la forma més coherent. I la interpretació que fa actualment senzillament ignora la limitació de les negociacions a la falsificació. És per això que els Verds-ALE defensem que la resolució s’interpreti amb la limitació clara fixada pel Parlament, i que el punt 8 s’entengui com la forma que l’Eurocambra voldria que es regulessin els drets a la propietat intel·lectual, en cas que la Comissió decidís tirar pel dret i obviar el punt 9.
La interpretació que fa la Comissió és, senzillament, inadmissible, perquè anul·la un dels punts de la resolució.
Perdoneu per la longitud del post. Potser és una mica tècnic, però crec que és un tema molt important, i que l’hem de seguir de ben a prop!
