La Direcció d’Afers religiosos del govern de l’AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament té com a objectiu “crear una generació pietosa”: Per aconseguir-ho no li manquen recursos: 1.600.000 € financen un número telefònic de franc per a consultes o propostes religioses, també s’hi fan denúncies: “Allô Fatwa” està disponible 24 hores al dia. Una extensa presència a les xarxes socials o no hi manca una cadena de televisió religiosa i 140.000 persones contractades. Diyanet, ministeri turc de la virtut islàmica, vol socialitzar el pensament reaccionari de R.T. Erdogan que ha aconseguit transformar la societat turca des de la seva arribada al poder l’any 2003. Entre 2010 i 2017 Mehmet Gormez, home de confiança d'Erdogan, s'ha ocupat de convertir Diyanet en un gegant. El mateix muftí d'Istanbul, l'antiga Constantinoble, Mustafa Çağrıcı, reconeix que Diyanet ha convertit la societat en més islamista i ha retornat a Turquia el lloc de far de l'islam fins i tot als estats àrabs. La secular Turquia avui és la pietosa Turquia, la seu del califat del futur, la societat islàmica del segle XXI amb moltes idees del segle VIII.
Qualsevol projecte polític té una visió de la societat. En democràcia, però, cada partit és conscient que és una “part” de la societat i renuncia a imposar la part pel tot. Quan el govern imposa les seves idees, en especial si ho fa per la força, el partit esdevé únic i la societat entra en una deriva autoritària. Les desenes de milers de persones empresonades a Turquia en són testimoni. Una societat amb persones empresonades per les seves idees, per les seves cançons, articles, per dur símbols o per les seves posicions polítiques és una societat malalta. Diyanet s’ocupa d’imposar, amb molta cura, els principis ideològics d’Erdogan. La cura no és casualitat: Turquia fou fundada el 1923 sota el principi de la laïcitat. Trencar dècades d’aquest principi no és fàcil. Erdogan he demostrat que no és impossible. L’auto cop li ha permès silenciar els sectors més seculars de l’estat. Desenes de milers de persones han marxat a l’exili. Es especial empresaris turcs cap a Europa o Estats Units. Allà, però, també es troben els tentacles d'Erdogan que exporta la seva visió anacrònica de l'islam a l'exterior. Aquesta setmana, per exemple, acaba d'entregar nombrós material finançat per Diyanet a la mesquita de Sevilla; la mateixa entitat controla la majoria de mesquites d'Àustria, Països Baixos o Alemanya on ha anat arraconant els musulmans crítics amb Erdogan. A la darrera s'hi han comptabilitzat 1.750 entitats que directament o indirecta controla Diyanet. Als Paísos Baixos en són 140 i el govern holandès ha advertit que no permetrà més imams que cridin a la guerra santa turca envaint el cantó kurd d'Efrîn, a Síria. Fins al punt que per primera vegada Viena ha expulsat un imam per treballar al servei de la Diyanet turca. I no només a les mesquites europees. Erdogan deriva cap a Diyanet, mitjançant Turkiye Diyanet Vakfi, l'ajuda humanitària que envia l'estat turc a Síria o a nou estats de l'Àfrica. D'aquesta manera, necessàriament, la població ajudada vincula l'ajuda amb la religió musulmana. En un altre camp les beques per a estudiants musulmans que Turquia reparteix ara són delimitades estrictament i n'han quedat fora, per exemple al Pakistan, les escoles que tinguin cap vincle amb el clergue Fetullah Gülen, enemistat amb Erdogan.
A les universitats turques, on el vel estava prohibit, avui el mocador femení és majoritari. També ha entrat a l’exèrcit i l’escola on les nenes el duen des de primària. A l’escola pública la religió és obligatòria, s’hi ensenya la versió sunnita i a les universitats Erdogan ha aixecat mesquites l’edifici més construït pel govern de l’AKP. Actualment l’antiga república laica està llaurada amb 87.300 mesquites. Noves ja estan en construcció o previstes. A Turquia només hi ha menys de 62.000 escoles.
Diyanet respon a preguntes per televisió o a “Allô Fatwa” com si una dona pot tenyir-se els cabells o depilar-se, si hom pot mastegar xiclet pel ramadà, el mes sant dels musulmans o si els bitcoins són immorals (ho són per Diyanet). També hi ha denúncies de publicacions infantils salafistes, versió radical de l'islam que ha donat lloc a Al Qaida o Estat Islàmic, repartides a les mesquites turques amb la complicitat de Diyanet. El desembre de l’any passat va decretar que hom es podia divorciar amb un simple SMS. Uns mesos abans, a la tardor, va determinar que, com diu l'Alcorà, les nenes es poden casar a partir dels 9 anys. El propi Profeta ho va fer amb Aïxa. Per una vegada, però, les protestes de dones, sectors laïcistes van obligar als lacais d’Erdogan a fer-se enrere. De moment. L’Iraq ja preveu una legislació en el mateix sentit i Erdogan tornarà a provar-ho quan aquest estat veí ho oficialitzi. Aquest mes la direcció islàmica ha decretat que només es pot menjar amb la mà dreta. Els esquerrans estan de mala sort a Turquia car “només els dimonis mengen i beuen amb la mà esquerra”. Si una persona és esquerrana podrà menjar amb a mà esquerra però ha de ser conscient que estarà estigmatitzada. El mateix partit d’Erdogan defensa aquestes posicions. Sense cap vergonya el cap dels joves de l’AKP a l’antiga Constantinoble, ha acusat la NASA aquest mes de gener de “falsejar fotos” per tal de fer creure que la terra és rodona. “La terra és plana, la visió d’una terra rodona és una conspiració de la franc-maçoneria”, ha afirmat Tolgay Demir.
Ataturk, l’imperialista turc que va fundar la república a base d’exterminar les minories nacionals, defensava un estat centralitzat com el francès i, com aquest, amb una base laica. La religió dividia la nació segons el militar autoritari. Per això va crear la Diyanet com a eina per a controlar els imams i grups religiosos. Avui Erdogan l’ha transformada en el que Le Monde anomena “un veritable instrument d’enginyeria social en mans del govern islamo-conservador”. Un instrument on, segons el Washington Post, la xaria s'està imposant a Turquia. El diari nord-americà destaca, per exemple, que des de novembre de l'any passat la policia turca monitoritza a les xarxes socials “qualsevol comentari que es pugui considerar ofensiu per a l'islam” o que la televisió pública TRT qualifiqui “d'animals a aquells que no preguen vestits com a musulmans”.
