Tinc la seguretat que dins del PSC alguns membres amb sentit de la mesura s ‘amagaran a sota de la taula al veure la campanya que el seu partit ha començat a desplegar. Molt malament han de veure el futur el responsables d’una tal pífia (o si voleu error) per atrevir-se a posar tants despropòsits a l’abast de la gent amb l ‘intenció de convèncer.
Sembla que el PSC està segur de no guanyar les properes eleccions i de no aconseguir un tercer tripartit per seguir al davant de la Generalitat, de manera que han decidit, equivocadament al meu parer, tirar pel dret i fer una campanya propagandística de gran abast, amb un cost que segurament hauran d’explicar en algun moment.
Les errades de la campanya són tan clares que tothom que miri les coses sense partidisme polític en pot escriure un llistat. Amb ganes de sintetitzar, jo resumiria les següents incongruències:
– Amb el títol general de «El canvi real» proposa el PSC a l’atenció del ciutadans 10 tanques on de manera molt gràfica es comparen situacions i fets entre el 2003 i el 2010. La intenció és clara: comparar tal com va deixar les coses el Govern de CiU amb tal com estan avui. Per manifestar millor aquestes diferencies, totes les tanques comparen CiU (2003) amb Montilla (2010). No s’hi val comparar un partit amb una persona, no és correcte donar a Montilla tots els mèrits de les millores oblidant Maragall i ignorant els dos partits que han fet possible que Montilla arribés a President, i que, almenys sobre el paper, han compartit certes àrees del poder.
– Posats a fer comparacions el PSC no s’està de res: temps d’espera als hospitals, kilòmetres d’autovies sense peatge, hectàrees de regadius, finançament, abastament d’aigua, més mestres, més quilòmetres de metro, més guarderies, més ajudes familiars i més mossos d’esquadra. Només faltava dir més calor, més pluges, més immigrants, més robatoris, més prostitució als carrers, més inflació, més atur i un llarg etcètera que, bromes apart, també s’han d’integrar dins dels esdeveniments de l’era Montilla, encara que la propaganda ho amagui.
Resumiré la meva impressió: injusta personalització de la propaganda sobre el senyor Montilla, que per cert sembla fer de Berlusconi. No han tingut la delicadesa d’escriure Ciu / PSC a l’hora de comparar i amb la decisió d’escollir CiU/Montilla han demostrat poca credibilitat i molta por de perdre.
I segona impressió: les comparacions són impactants però discutibles en gran part. Tota evolució positiva, han tingut com a base el treball fet anteriorment al senyor Montilla, per exemple pel senyor Maragall i pel senyor Pujol i ignorar-ho és, a més d’injust, de molta mala educació.
Que no oblidi el PSC que es poden publicar almenys tantes tanques com les seves amb coses negatives. Però tenen la sort que els seus opositors polítics, de tots els colors, de moment demostren més equilibri a l’hora de comparar. O potser és no tenen tants diners per gastar en tanques.
