El hit de la setmana a nivell parlamentari és la ‘Taula del Diàleg’, una taula que no aconseguirà reunir ni a Cs, ni a CUP, ni a PP. Sí, per aquest ordre, recordin que la primera força a Espanya és la darrera a Catalunya, i ja veurem què passarà després del pas del nou president, Alejandro Fernández, que ja s’ha estrenat amb cites tant magnífiques com que Franco era un Sant comparat amb Roger de Llúria o Jaume I. Brutal. La suposada taula no reeixirà, com tampoc que Pedro Sánchez vingui el mes vinent a vendre una reforma de l’Estatut, com s’ha avançat des d’alguns mitjans.
Avui tothom obria portades amb les pintades d’Arran, de les quals ja en parlarem, però també i, sobretot, a casa nostra amb els grans aiguats que han inundat el país i han sumit la ciutat en el gran caos. I ja ho saben, quan la pluja o la neu arriben a Barcelona, és que plou o neva a Catalunya, i el món s’acaba. I entre totes aquestes notícies potser han descobert una cantant catalana que acaba de traspassar fronteres… cantant en castellà. Oh, quina desgràcia! Sí, de cop, les barretines han descobert el flamenc renovador d’una jove de Sant Esteve Sesrovires, Rosalía, que ha arribat a la gran final dels Grammy llatins. Potser és hora que, vista la reacció de determinada gent, i el debat amb lectura polititzada que se’n fa, no perdem l’oportunitat que ens dóna aquesta joveneta per fer-la ben nostra, i ens puguem visualitzar encara més. Perquè, per molt que algun irreductibles es pensin, ja hem dit diverses vegades que el món no ens mira tant com ens pensem. I menys ara.
