Ara dedicaré l’article a intentar demostrar-ho, per tant, esper que vos surti del “berolo” (com deia un comentarista de l’anterior article, com si hagués obligat a llegir-lo o fer el que aconsellava) llegir l’article o no. Anem per feina.
Què faran els governants espanyols amb els independentistes catalans una vegada es publiqui la sentència i hi hagi una reacció proporcional de la major part dels catalans? Això ningú no ho sap, però es pot intuir, més si es mira com ha estat el comportament de l’Estat amb l’altre territori conflictiu, Euskalherria. I aquest és l’exemple que vull usar per fer una aproximació al que es pot esperar. Sabeu que ja fa uns quants anys que ETA va dir que deixava d’actuar i en fa també uns quants que es va dissoldre. L’Estat espanyol en lloc de celebrar-ho s’ha com a penedit que això hagués ocorregut, estaven enllepolits amb els vots que atorgava la lluita contra ETA, recordau Aznar culpant els etarres de l’atemptat comès pels jihadistes, quan aquests ho reconeixien.
Han passat uns quants anys més i diuen que, encara que sigui provisional hi ha un govern progressista, el del PSOE, que cada dia demostra que es va convertint en conservador. Doncs és ara quan l’Audiència espanyola continua actuant com si l’organització encara fos activa. D’aquí a una setmana començarà una macrocausa contra 47 persones vinculades a la defensa dels presoners bascs. La fiscalia demana penes de vuit fins a vint anys de presó, acusant-los de participació activa en organització terrorista, finançament del terrorisme i delicte continuat d’enaltiment del terrorisme. Els encausats són advocats i persones de la societat civil basca que han fet d’interlocutors entre els presoners i els sindicats i altres organitzacions de la societat civil, són persones defensores dels drets humans en general, i, per tant, han assistit a gent afectada per la violència de l’Estat espanyol i també del francès; han ofert assistència psicològica a presoners i tractament a persones que havien patit tortures. També han denunciat les males pràctiques penitenciàries del govern espanyol contra els presoners bascs.
La macrocausa no és més que una causa contra la xarxa de suport als presoners que un dia varen pertànyer a la banda ETA. Moltes o totes aquestes persones encausades pertanyien a associacions que no demanaven l’alliberament dels presos, sinó que feien una tasca d’activació social per poder garantir els drets dels presos. Tenien l’objectiu de mobilitzar la societat i caminar cap a la convivència. Així va ser i va començar a haver-hi sectors que es varen mobilitzar, sectors que fins llavors no s’havien mogut. L’Estat va reaccionar a la contra i varen començar les detencions contra persones que formaven part d’aquells col·lectius.
Les persones encausades diuen que no existeix ni un sol element, ni una sola prova que els vinculi amb l’organització armada, ETA, els han processat per la seva activitat dins aquestes organitzacions dedicades a defensar els drets dels presos. Una de les seves advocades diu: “Els fets que ens atribueixen individualment no tenen transcendència del punt de vista del dret penal. Només els donen aquesta transcendència amb una atribució general que diu que tots nosaltres som una mena d’ens o diversos ens relacionats amb ETA”. L’acusació que no pot demostrar res del que diu, s’inventa que tot el que fan és per ordre d’ETA i en benefici d’ETA. No tenen vergonya, per atacar no dubten a recórrer a l’absurd.
Aquest era l’exemple. Ara suposau una condemna dels encausats de l’independentisme. S’ha de saber que encara que oficialment es renunciàs a la independència, l’Estat no s’aturaria d’anar atacant tots els que defensassin els presos catalans, per allò que encara que et tenguin fora de combat continuen noquejant-te i no s’aturen ni que ho prohibeixi l’àrbitre, i ells són l’àrbitre també.
