No deixen obert cap altre camí. L’Estat espanyol està abocant el Principat de Catalunya cap a l’exercici de qualsevol dels dos drets internacionals que té qualsevol poble del món: El dret d’autodeterminació i el dret a declarar unilateralment la independència d’un territori, si aquest té una població permanent, un territori delimitat i un govern que exerceix com autoritat política, a més d’un parlament elegit per aquest poble. Ja vaig escriure un article sobre la legalitat del dret d’autodeterminació, quan l’Estat no valora una de les nacions que el conformen i que, a més, fa tot el que pot per eliminar els trets que la caracteritzen com a poble, com a nació. Més si aquest estat, com és el cas de l’Estat espanyol, tracta com una colònia el poble català. D’aquesta manera li atorga el màxim de legitimitat possible.
Per si quedassin alguns dubtes, tenim el cas de la independència de Kosovo que ho va fer a partir d’una Declaració Unilateral d’Independència. Quan L’Assemblea General de les Nacions Unides va demanar que el Tribunal Internacional de la Haia es pronunciàs sobre la legitimitat d’aquella Declaració, aquest el primer que va fer va ser declarar que era un tribunal competent per jutjar aquest fet per nou vots a quatre, i després per deu vots a quatre va dictaminar que aquella Declaració no havia violat cap norma aplicable del Dret Internacional. Per tant la Declaració Unilateral d’Independència de Kosovo, del 17 de febrer de 2008 era legal, per molt que alguns països com Espanya no acceptassin aquest país. Aquesta no acceptació de l’Estat espanyol es veu que es feia clarament per no tenir un precedent que pogués facilitar la feina a les nacions perifèriques, que sempre, després d’haver estat maltractades per l’Estat han tengut la intenció d’independitzar-se, de separar-se. Això és el que fan la majoria de persones quan se senten, perquè ho són, maltractades a casa seva. El Govern del Partit Popular és tan poc intel·ligent, li agrada tant el poder dictatorial, que ni tan sols se n’adona que aquesta manera de governar que té ha estat la causant dels desitjos d’independència d’una majoria de catalans del Principat. Són incapaços de veure que si continuen posant obstacles els independentistes, aquests augmenten quasi un 10%, fins a arribar al 63%. I com que no es fa res més que posar la resta de l’Estat contra el Principat, la resposta és que creixen els independentistes com a bolets. Aquesta vegada el cercle viciós sempre porta cap a la independència.
Darrerament també s’ha pronunciada la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, que sosté que l’autodeterminació és un dret inalienable, perquè és un dret fonamental i universal de tots els pobles del món, que es troba vigent en la legislació internacional i que ha donat com a resultat que el nombre d’estats sobirans s’hagi quadruplicat des del 1900, i que 20 d’aquests estats han estat el resultat de la secessió d’una part del territori. Aquesta comissió també indica que la Constitució espanyola no la permet, l’autodeterminació, però recalca que en una societat democràtica, sempre la llei ha de ser l’expressió de la voluntat del poble. Per tant, defensa tant la convocatòria d’un referèndum, com la declaració unilateral d’independència pel parlament, en cas que el Govern espanyol impedís la consulta popular.
Sembla que aquesta serà la sortida, encara que pareix que aquesta Declaració Unilateral d’Independència es durà a terme després que l’Estat espanyol hagi torpedinat el referèndum, primer al Parlament espanyol i després amb l’ajuda del Tribunal Constitucional que il·legalitzaria el referèndum preparat pel Parlament català. Segurament el president Mas optaria per interrompre la legislatura i convocar unes eleccions plebiscitàries, que si eren guanyades per les forces que duguessin al seu programa la independència, no li quedaria altra sortida que declarar-la en el Parlament i el sendemà, el poble del Principat seria (serà) lliure.
