Preocupat per preservar l’idioma islandès “escrivint, que és la millor manera de defensar-lo”, Arlandur forma part d’una llengua i cultura que és hiperminoritària a Europa i el món. Però que gràcies a la seva independència pacífica assolida el 1945 de Dinamarca, té un Estat propi que actua òbviament a favor de les seves produccions culturals i no en contra. Una literatura que ben segur, pel fet de tenir estat, malgrat ser tant minoritària té un premi Nobel (1955): Halldór Kiljan Laxness. Una llengua promoguda i no marginada que fa que un de cada deu islandesos publiqui un llibre al llarg de la seva vida i que tingui una mitjana de lectura de 40 llibres l’any per habitant.
Em feia aquestes reflexions quan pocs dies després vaig assistir a la Setmana del Llibre en català situada a la plaça de la Catedral, i on Jordi Ferré de l’Associacio d’editors en català i Montse Ayats coordinadora de la setmana, em feren arribar algunes dades significatives sobre les fortaleses i debilitats d’aquest segment de la indústria cultural.
En català s’edita l’11,2 % del total de llibres que s’editen a l’Estat Espanyol: 10.081 títols l’any. Això vol dir un llibre per cada 1.100 lectors potencials si considerem a tots els habitants dels Països Catalans, i un llibre cada 600 reals lectors en català. A Espanya, un llibre cada 510 lectors en castellà, i un llibre cada 4.444 lectors castellans de l’àmbit lingüístic hispanoamericà.
No estem pas malament, per ser que no tenim cap Estat a favor ni cap multimilionari Institut Cervantes que ens promocioni. I això, malgrat la crisi de moltes petites llibreries engolides pel fast book de les grans superfícies, que afecta sobretot al llibre en català, cosa que no passaria si tinguéssim un estat propi -què es pensen que trobaran a les grans superficies islandeses i als kioscos sinó llibres primer en islandès i després en anglès?-. Les criticades aportacions públiques, per part del lerrouxisme literari, no arriben al 1,85% del total de la facturació del llibre en català a PVP; o un 3,2% si descomptem els llibres d’ensenyament. Aportacions que en els tres darrers anys s’han reduït un 35%.
On para l’aplicació de l’article 3.3 de la sacrosanta Constitución que s’esgrimeix només pel què interessa?: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección” . 35 anys de reiterat incompliment i d’actuació contrària al contingut de l’article. O no veiem com les gasta el PP a València, Balears i Aragó?: obstaculització o liquidació del català a l’administració i a l’escola, amb conseqüència de lingüicidi i cop mortal a la industria editorial en català i als creadors i pedagogs en aquesta llengua.
Només amb l’IVA sobre el llibre, l’Estat ingressa més de 10 milions d’euros. La indústria del llibre català és contribuïdora neta a Espanya. Els diners dels ajuts serveixen per poder equilibrar els preus del llibres al mercat ja que es difícil mantenir la competitivitat amb el llibre en castellà que té una tirada mitjana de 3.650 exemplars respecte dels 2.300 en català (ambdues xifres tenen tendència a la baixa). Això fa que els costos de producció i especialment els de traducció castiguin la competitivitat del llibre en català. En aquest sentit, les ajudes a la traducció són irrisòries.
Malgrat tenir-ho tot en contra, Catalunya té un increment de lectors: 63,6% el 2012. El llibre en català augmenta en quota de mercat. Fa cinc anys de cada 100 euros que els catalans gastaven en llibres, un 23 eren de llibres en català i ara són 28 euros. El 75,2% dels lectors habituals i ocasionals de Catalunya llegeixen en català i hi ha un augment dels lectors habituals en català.
Entre els nens i nenes de 10 a 13 anys, el català ha superat el castellà com a llengua habitual de lectura (50,3% contra el 49,7%). Per això actua Wert? Vostés s’imaginen l’explosió de creativitat i de producció i exportació de llibres en català es produiria sense la llosa de l’estat castellanista? Malgrat aquesta llosa, gent com Monzó, Sánchez Piñol, Jaume Cabré i tants d’altres estan venent desenes de milers de llibres arreu del món. I poquíssims a Espanya. El mercat espanyol és hostil. Al contrari del sudamericà, molt acollidor.
Arnaldur Indridason no sap el que s’estalvia d’haver nascut lliure en un país lliure encara que la llengua amb la que triomfa internacionalment només la parlin 320.000 persones.
Addenda
Ara que ja està tot sentenciat, el lobby del Pont aeri activa en Duran reinventant la sopa d’all, és a dir el contingut de l’Estatut de 2005 (fiscalitat, sobirania cultural i representació internacional) que es van polir en successives concessions i retallades fins a la destralada del TC. Fa tres-cents anys que els catalans intentem terceres vies, inclòs el plantejament d’estat confederal de la Guerra de Successió. I ens han rebolcat i massacrat físicament, econòmicament o políticament a cada intent. Hem perdut les guerres (1714 i la última la del 36), les ruptures (les dues Repúbliques) i les reformes (la Mancomunitat i l’Espanya de les autonomies).
La casta extractiva i dominant espanyola està en contra de qualsevol altre model d’Espanya que li faci perdre els seus privilegis i ho defensa per terra, mar i aire. Finalment el centre dreta (Duran, a part) i l’esquerra majoritària catalana ho han entès.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2013/09/la_sort_de_dir-se_arnaldur_46557.php
