Anem a pams: dues empreses suïsses, davant la devaluació de l ‘euro respecte al franc suïs i la conseqüent caiguda de les exportacions han decidit augmentar de dues hores el treball setmanal dels empleats, sense cap compensació econòmica.
Els detalls de la decisió, que segurament crearà escola, són molt interessants. Totes dues empreses tenen una cartera de comandes plena però malgrat això els marges comercials s‘han reduït ja que molts contractes estan signats en monedes altres que el franc suïs, de manera que darrerament han deixat de guanyar entre un 15 i un 20 % calculat sobre francs.
Augmentar el temps de treball significa produir més amb un cost menor per hora de treball de manera que es pugui compensar, si més no parcialment, la devaluació de l’euro, o la revaluació del franc segons es miri.
Les grans organitzacions sindicals, però, han denunciat els acords de les dues empreses ja que temen que la mesura es propagui, perjudicant els drets dels treballadors, segons diuen. Potser el que temen és que les mesures tinguin efecte positiu al marge de les seves estructures malgrat que les lleis permeten en casos molt concrets l’augment de treball sense compensació.
És d’esperar que s’establirà un diàleg amb arguments clars sobre la taula i fent servir el cap i no el fetge, amb la convicció que ni tots els directius són uns espremedors ni tots els sindicalistes uns descamisats cridaners.
Pels amants dels detalls, les dues empreses són Dätwyler, fabricant de cables, amb 950 treballadors i Transfor, fabricant de transformadors, amb 280 treballadors.
Tal com la llarga historia laboral demostra, l’única manera de prosperar és treballar i sobretot treballar bé cosa de la que encara molts no se n’han adonat.
