La solució de Catalunya és esdevenir, temporalment, un protectorat franco-germànic i coordinat des de Brussel.les, amb relacions privilegiades amb el Regne Unit. El problema dels catalans és que no som germanics ni anglosaxons, i restem impotents per deslliurar-nos del jou, de la xacra imperialisme assimilacionista castellana. Parlem poc però parlem clar. Creieu penseu que el que arguments Santiago Niño Becerra (la independència econòmica a través de l’Europa de les regions) podria implicar la implementació definitiva de la Republica Catalana?
Jo considero que no, la independència economica de Catalunya és mes facil ( tampoc és “bufar i fer ampolles” ) que la independència política amb tots els ets i uts,.que és on actualment ens trobem encallats i bloquejats. Al meu entrendre la implementacio de la independencia política de Catalunya -la independencia de debò- haurà de passar per un via de transició, que és la via europa. De fet, es tractaria de trencar amb el Regne Espanya, amb el vistiplau d’Europa, però no esdevenir directament la Republica Catalana; sinó de convertir -transitòriament- el Principat de Catalunya- en un protectorat franco-germànic comandat directament des de Brussel.les, i amb unes relacions privilegiades amb Londres. Lógicament això implicaria una unitat independèntista, sobiranista i confederalista Des d’aquest protectorat franco-germànic es podria preparar un referèndum legal de debò i acordat, no amb Madrid, sinó amb Brusel.les, Berlin, París i Londres. La contrapartida a Madrid, a Espanya és que no serien expulsats de la UE, però tampoc podríen vetar l’entrada definitiva de la República catalana a la UE:
Aquesta és la única via possible cap a futura Republica Catalana, integrada civilitzadament a Europa i amb el “blindatge” de l’euro a la butxaca de tots els catalans. Aquesta és la fórmula de la independència política i econòmica, però dintre de la interdependència Europa .Aquesta seria també la vertebració d’una Catalunya alliberada del tercermundisme del jou espanyolista, que exercís el paper, moderador i atemperador d’una Bèlgica o una Dinamarca en una Mediterrànea molt convulsa.
