La solidaritat republicana envers els immigrants dels assentaments

S'ha acabat la tancada de les persones immigrants que s'estaven a la parròquia de Sant Bernat Calbó des del dia que les desallotjaren de les naus del carrer Puigcerdà i que es preveia allargar fins al dia 31. L'objectiu: aconseguir compromisos de l'Ajuntament. Ahir, dissabte, els tancats decidiren plegar perquè l'alcaldia es comprometé a garantir allotjament en pensions (no en albergs) fins al dia 31 d'agost i tiquets de menjar, així com una reunió amb els serveis socials per a derivar aquestes persones cap a menjadors socials i esbrinar possibles vies d'inserció.
Malgrat els avenços assolits, encara queden alguns serrells que caldrà abastar d'aquí a setembre. Els companys/es d'ERC de la sectorial d'Immigració i del Casal del barri (que ha organitzat torns per tal de tenir-lo obert al seu servei) han estat molt implicats en la problemàtica dels assentaments. I són ells, els qui ens posen a l'aguait sobre allò per què cal vetllar, des d'ara mateix: el compliment dels acords establerts.
En primer lloc, cal fer que la Generalitat s'encarregui de demanar el certificats de penals de les persones als seus respectius consolats (en alguns casos gens diligents i gens predisposats a servis com cal als seus conciutadans) a fi de poder tramitar els certificats d'arrelament per a aspirar al permís de residència.
Altrament, caldrà reforçar la vigilància perquè es compleixin altres compromisos adquirits, d'entre els quals el de garantir els allotjaments municipals durant els mes d'agost.
A les primeries del mes de setembre (dia 2) hi ha convocada una assemblea a la mateixa parròquia, en la qual s'avaluaran i decidiran les accions a seguir. En aquest sentit, caldrà encarar la qüestió dels allotjaments definitius i els dissenys d'itineraris d'inserció i com fer possible la regularització de la recollida de ferralla a fi de poder viure del seu treball.
Dono fe, perquè he pogut visitar l’assentament del carrer Puigcerdà, participar en alguna assemblea i ser present el dia que foren desallotjats, de tres realitats i necessitats:
1.La consciència amb què les persones dels assentaments, moltes de les quals abans d’arribar a Barcelona han patit situacions molt dures durant anys, encaraven la seva problemàtica. Ni demanen caritat ni desitgen compassió. Reclamen solidaritat, certament, per poder viure amb la dignitat que genera el treball. D’aquí la importància dels itineraris d’inserció i la possibilitat d’endegar cooperatives de treball de recollida de ferralla.
2.La necessitat de superar l’actual legislació espanyola d‘estrangeria, restrictiva, allunyada del concepte acollida i en mans de la Delegada del Govern del PP.
3.La participació activa de molts ciutadans i ciutadans que, de forma compromesa i alhora generosa, han estat i estan al seu costat, d’entre els quals els companys i les companyes d’Esquerra de la Sectorial d’Immigració i del Casal del barri, que amb el seu treball diari i permanent ens han fet sentir molt orgullosos dels nostres ideals republicans.