Segur que haureu vist, si no hi heu participat, alguna d’aquestes “subhastes – concurs”, aquestes en què hi ha una persona que actua a l’estil dels xarlatans i que intenta que la gent telefoni, pagant la trucada corresponent (sol ser de més d’un euro i et despatxen en 5 segons), i que si encerta se’n pot dur un premi. Per poder-ne parlar, hi he participat una vegada, vaig fer deu trucades seguides i una màquina em va dir sempre que estava a punt d’haver pogut entrar o d’haver trucat a la línia corresponent; el nombre de línia més alt que em va citar va ser la línia 24. Aquestes deu telefonades em varen costar uns 15 euros. Dia 31 de juliol d’enguany, entre les 9 i les 10.30 hores del matí, es varen fer dos d’aquests concursos: en el primer, hi havia una expressió numèrica, que la presentadora en qüestió i la pantalla en deien suma de nombres. Estava escrita en una pissarra i era la següent: 2 x 35 + 8 – 29 – 6 x 7 = . La locutora incitava a participar, deixava passar uns minuts i després agafaven unes quantes cridades en directe. A totes les persones els deia que s’equivocaven i que tornassin a cridar. Després posaven un cronòmetre en marxa i deien que hi hauria dos minuts de cridades, aquests dos minuts es feien eterns, perquè començaven una i altra vegada, quan telefonaven. Però allò principal era el premi, hi havia una cinta transportadora contínua que duia bitllets de 5, 10, 20, 50, 100 i 500 euros, que anaven caient dins un cove, i a mesura que queien, se sumaven a la quantitat que s’anava modificant cada moment. Basta dir-vos que en acabar el programa hi havia 37.000 euros. També us podeu fer una idea dels crits que pegava quan havia de caure un bitllet de 500 o dos. I la gent que deia resultats i ella sempre contestava que havien fallat. Allò millor del cas és que els deia que era una suma de primària o d’ESO, i els recordava en to burleta quin professor de matemàtiques havien tengut que no els havia ensenyat a sumar.
Segurament varen entrar la telefonada d’unes cinquanta o més persones, i a totes se’ls va dir que no encertaven. A vegades els renyava perquè dues persones seguides deien la mateixa quantitat, i els deia que com a mínim havien de dir una unitat més o menys, però no igual. I així va passar, fins que en un moment donat va dir que estava a punt de dir la solució i tenia en la mà un cartellet que deia: SOLUCIÓN. Acaba el programa de sobte, canvien el decorat i sense més ni pus passen a un altre concurs sense dir res de l’anterior. Es mostraven 35 imatges iguals i es deia que n’hi havia una de diferent i l’havien d’encertar, dient la lletra i el nombre corresponent com si d’una guerra de vaixells es tractàs, i la quantitat d’euros augmentava i la cinta seguia el seu camí. Cada imatge era una circumferència gruixada que voltava i tenia quatre colors diferents i s’havia de trobar una imatge que tengués algun color d’aquests més llarg o més curt. Totes les imatges es veien iguals. Es va passar ella mitja hora mirant com si volgués saber quina era la imatge diferent, es varen fer molts de “zooms” amb la càmera, es va posar música d’intriga i es va passar mitja hora amb el moviment de càmera i de la música, sense dir res ni entrar cap telefonada. A la mitja hora va entrar una persona, va dir una lletra i un nombre, li varen dir que havia encertat i que havia guanyat 1.000 euros, en el moment que n’hi havia 37.000. La casella que va citar era igual que les altres. En aquell moment va dir. La solució a la suma anterior era 286 i es va acomiadar fins al dia o el dilluns següent.
Anem a analitzar la qüestió i cerquem quin era el resultat. N’hi havia que feien les operacions una darrera l’altra i els sortia 301 o nombres semblants, més alts o més baixos. Però tots sabem que en aquests casos primer s’ha de fer els productes o les divisions. Així que 2 x 35 + 8 – 29 – 6 x 7 = 70 + 8 – 29 – 42 = 7. Per tant, el resultat era 7, i aquesta xifra la varen dir més de 10 persones, i a totes se’ls va dir que era incorrecte. I el resultat que varen donar com a correcte, som incapaç de veure com el varen aconseguir. Si qualcú troba que és correcte que expliqui com es fa, perquè tot en conjunt, crec que és una sobirana estafa. Hauria d’anar molt equivocat perquè no ho fos. Per tant, que es vigili, que això segurament passa a moltes cadenes que fan aquesta espècie de tómbola i estan robant els euros a moltes famílies que els necessiten per menjar. Per tant, qualcú que tengui autoritat sobre aquesta qüestió hi hauria d’intervenir. Ja que aquests estafadors juguen amb avantatge, perquè els participants no es coneixen ni es coneixeran mai per poder procedir judicialment en grup contra la cadena o cadenes en qüestió.
