Crec que queda mitjanament o meridianament clar, que el que pretén el Govern en funcions, tota la tropa dretana i extrema i l’altra tropa cavernària, el que pretenen és alliçonar els independentistes, és a dir, la majoria dels catalans. Només es demostrarà que no són majoria el dia que deixin votar per decidir. Volen que aquests més de dos milions de persones rebin una bona lliçó, que es deixin estacar i que no estirin cap aquí ni cap allà, que no estirin tots, perquè no volen que caigui… l’estaca. Quan era petit i vivia en el camp record que estacàvem les vaques. Quan volíem que una vaca es menjàs l’herba d’un redol se l’estacava allà fins que s’acabava l’herba. Després se la canviava de lloc, però continuava estacada. Els governants espanyols volen els catalans estacats, des de fa més de 300 anys. La diferència amb les vaques és que els propietaris de la vaca també són propietaris de la terra on ha nascut l’herba, i també són propietaris de l’estaca i de la corda o cadena en què està fermada. I, en canvi, el Govern espanyol no és propietari del territori català on té els catalans estacats, ni és propietari dels productes catalans, ni tampoc és propietari de les estaques. Tot el que utilitza és propietat dels catalans, és a dir, els catalans han de restar estacats per sempre i han de pagar per poder ser estacats. I encara ho han d’agrair. Tot això per obtenir el títol d’espanyol i estar orgullosos de ser-ho.
Davant el perill que quan surti la sentència alliçonadora, la majoria de catalans (si no són majoria que els deixin votar) vulguin estirar perquè caigui l’estaca (segons la cançó de Llach), el Govern espanyol ha posat en marxa un exèrcit de cossos de seguretat de l’estat, que han de vigilar els edificis institucionals (no fos cas que s’utilitzassin al servei d’una nova república), les estacions dels AVE i els aeroports, també perquè no es posin al servei d’una potencial i perillosa república. Tanta sort que no han robat el liderat als mossos d’esquadra, ja que a vegades els han acusat de formar part del possible exèrcit republicà. Segurament deixaran el contacte amb els manifestants als mossos (així no ocorreran les pallisses de l’1 d’octubre de 2017), i en canvi la policia estatal i la guàrdia civil els posaran per protegir edificis públics i institucions. Saben que s’han preparat cinc marxes simultànies cap a la capital que partiran de cinc indrets diferents, i no els preocupen massa. Els preocupen les manifestacions improvisades de grups radicals d’independentistes i personal d’extrema dreta (aquests darrers són els més violents i més tolerats com ha quedat demostrat fins ara).
El que oblida el Govern espanyol i adlàters és que actuacions judicialitzant la política i que acaben amb sentència alliçonadora no fan res més que esperonar la majoria de catalans (només deixant-los votar se sabrà si no ho són o sí). Cada vegada que el Govern espanyol posa en marxa un dispositiu repressiu i reprimidor de la llibertat, això representa una manera d’estimular els independentistes a fer una passa més cap a la formació i consolidació de la república catalana. La sentència que està a punt de publicar-se si no s’ha fet ja, incitarà la majoria del poble català (per demostrar que no són majoria s’ha de votar). Entre estímuls, incitacions i esperonades el Govern espanyol es toparà amb una gran desobediència civil, i una gran vaga general, que pot paralitzar els mitjans de producció i els serveis, creant un gran caos i paralitzant la producció que serveix per pagar les estaques, que aquesta vegada cauran perquè ja estan ben corcades i no en podran comprar de noves, i d’aquesta manera els catalans recobraran la llibertat perduda, i Espanya haurà d’amnistiar els presos polítics i haurà de deixar tornar els exiliats, i s’haurà de disposar a fer qualque tractat amb els seus veïnats catalans, de tu a tu, d’igual a igual. Es volia alliçonar els catalans per mantenir-los estacats, i aquests han estat esperonats a aconseguir la llibertat.
