LA SEDUCCIÓ

Intel·ligents les noies/is de la CUP, no? Els ha tocat la grossa. La matemàtica parlamentària autonòmica va i… resulta que ells seran decisoris. Òndia, tu! Tenen en Mas sota la sola de la sabata. Han de trepitjar fort, només. Es miren les unes als altres i… van premsant. Fins… No en volen parlar ara, encara. Assaboreixen la vida.
 
El pànic de la CUP és la institucionalització. Sembla que no aprecien els càrrecs, ni els comandaments. La institució els recorda la casta. De manera que estan còmodes a l’oposició. Vénen i viuen del carrer. Les seves fórmules estan en aquesta línia. Tanmateix, ara ells tenen un poder. Els escons els atorguen unes facultats que no desmereixen, ni menystenen. Perquè alguna cosa en saben, ells, encara que facin l’orni.
 
No obstant això, la matemàtica parlamentària els fa ser propositius i han hagut de treure la seva artillaria. Han sortit tots els santcristos. El clam contra Mas n’és un de més. El santcrist del com, el què, el del quan i el del no a Mas. Si volen ser un corcó, no poden investir a Mas.
 
Allò que genera esperança és que volen negociar. La negociació no és cap instrument de la ideologia. El pacte és política. En fora diuen els màxims. Dins fan política. Quina? La CUP a mesura que passen els dies va prenent un paper secundari, a la cua del procés. Els santcristos els impedeixen sargir un discurs amb la majoria. Els pactes doncs, es limitaran a les qüestions tàctiques.
 
La qüestió fonamental girarà sobre la investidura de Mas. Aconseguir l’escenari adient. La CUP l’investirà a contracor, oposant–s’hi i sacrificant–s’hi per no trencar el coratge. S’allunyaran de bescanviar càrrecs o favoritismes, usaran fórmules conegudes, com la votació de la Colau i aprofitaran la intempestiva de Madrid. Quan ho faran? No tenen pressa.
 
Mentrestant proven la fortalesa de Junts pel Sí. Analitzen els seus punts de sutura. Assagen d’esquerdar CDC i ERC, els confronten entre ells i els altres socis de la candidatura. Són el corcó. Interpreten el seu rol. Aprofiten els mitjans. Exposen les seves actituds, els seus mètodes, el seu programa. Juguen a trepitjar fort. Premsen Mas amb ganes.
 
Investiran a Mas i, ràpidament, exerciran d’opositors. Serà una incoherència. Ells que són tan coherents. El preu que es cobraran serà aquesta campanya d’explicació. D’escampar la marca urbe et orbi. Molts dels seus votants són els més independentistes. No els acceptarien que enfonsessin el procés. Saben que tothom els perdonarà. La gent és de formació catòlica i no s’ho miren com els caparruts i coherents calvinistes.
 
Isidre Palmada 
Banyoles, 21/10/15