Pedro Sánchez ha donat un darrer ‘no’ a Pablo Iglesias. El PSOE ha trencat les negociacions amb Podemos, i demà es preveu que Sánchez no surti investit president. El pretext: Podemos, bé Unidas Podemos, demanava masses coses. I què demanava? Bé, algun ministeri potent i amb contingut, i una vicepresidència. Recordem que Pablo Iglesias ja havia hagut de renunciar prèviament. En principi, vexació d’Iglesias a banda, les peticions són les lògiques i normals d’acord amb les representació electoral dels liles. I què oferia el PSOE? Una vicepresidència sense competències per a Irene Montero, i algun ministeri buit de contingut i de nova creació. Res de carteres poderoses com ara Hisenda, Igualtat o una equivalent.
Si al final no hi ha acord, com sembla que passarà si no hi ha un miracle espanyol de darrera hora, o una gran argúcia a l’estil català, demà els partits independentistes també tornaran a votar ‘no’ i Sánchez tindrà el que segurament està buscant: activar el rellotge dels dos mesos i anar a un nou debat d’investidura passades les vacances, amb l’horitzó fixat en la guillotina del 10 de novembre electoral. El líder del PSOE juga a la ruleta russa pensant-se que té el flanc electoral cobert perquè pressuposa que guanyarà el relat. Però Artur Mas es pensava el mateix el 2012 i les eleccions que va avançar el van situar de 62 escons a ‘només’ 50. ERC duplicava de 10 a 21 i la CUP de David Fernàndez, que ara podria tornar, en treia uns històrics 3.
S’imaginen ara un partit independentista sol treure’n 62? En aquell moment només CiU i ERC ja feien 72. Avui, les coses han canviat bastant, i aquell panorama res té a veure amb la situació actual: CiU en tota la seva grandiositat federada i electoral no existeix, i allò que en queda roman a la Diputació de Barcelona, on s’ha produït un pacte amb el PSC per desbancar ERC de la presidència, on saben que JxC hi sumava. Els de Carles Puigdemont han registrat ara una moció en què demanen a la presidenta Núria Marín que recol·loqui el llaç groc que ha tret avui mateix… increïble, però cert. Un PSC revifat per altra banda, s’ha ofert a Quim Torra per negociar els pressupostos, i pel que fa a ERC, malgrat el linxament a les xarxes, sembla que demà podria salvar el coll, si es manté l’atzucac en el qual es troba si les circumstàncies fan que PSOE i Unidas Podemos no s’entenen. El calendari republicà per després de la tardor serà bastant complicat: sentència i inhabilitació de Junqueras, Congrés Nacional on depèn que facin hi haurà oposició, i finalment unes hipotètiques eleccions nacionals a Catalunya en les quals sense líder aparent podrien haver-se d’enfrontar potencialment a líders de la talla de David Fernàndez o d’Artur Mas.
