Us faig a mans l’article publicat al número 1402 del setmanari El Temps el 26 d’abril de 2011
Un vell eslògan falangista assegurava que la més jove de les revolucions és la revolució dels joves. Uns anys enrere, Alejandro Lerroux encenia les joventuts del seu partit amb el seu famós “¡Jóvenes bárbaros! ¡Entrad en los conventos, levantad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres!”. I, en un altre context, Mao Tse-tung va atorgar a la jove guàrdia roja de la revolució cultural el protagonisme de la seva “revolució permanent”.
Ara que el segle XXI encara és tan jove, molts de nosaltres, –i sobretot els més joves– creiem que és un bon moment per superar els errors i les febleses que arroseguem almenys des de fa tres segles. De fet, gairebé cada generació viu amb la percepció que és ella la que vencerà tots els mals del passat. Tant és així que, probablement, aquesta sensació que “ara és l’hora” és un dels principals estímuls de cada nova onada generacional. Però, atès que res es tan fàcil de creure com allò que volem creure, aquesta mateixa percepció ens duu fàcilment a l’engany.
En aquest sentit, tot recordant la seva joventut viscuda durant les primeres dècades del segle XX, mossèn Cruells, a la novel·la Incerta glòria, explica, si fa no fa, això a un grup de joves: “Aquest segle que era el nostre, aquest segle que jo vaig conèixer quan era el més jove dels segles, quan encara era ben nou i ho volia canviar tot, que havíem estimat tant com a nostre que era, ben aviat ja no serà sinó un segle agonitzant i després un segle mort i damunt la seva carronya s’aniran deposant altres segles innombrables, com al fons de l’oceà es deposa el fang”. Malauradament, és cert que, quan no va acompanyada del més gran dels esforços, l’esperança de superar els vells errors esdevé tan sols un error més que malmet les nostres esperances i les fa caure en un sac buit. I, així, nosaltres podríem pronunciar amb to interrogatiu l’exclamació del vell Cruells: “Quantes vegades, després d’ell, un altre segle brandrà així mateix les campanes a tot vol contra tots els segles anteriors anunciant que eljour de gloire ha arribat…”.
En definitiva, tal com el vell Cruells recomana als joves que l’escolten, cal fugir de la mentida, perquè “és la reina d’aquest món i ens sotja pertot sota els colors més impensats!”. I, tot seguit, afegeix que la veritat és amor i que en això la coneixerem sempre. Hem d’estimar la pàtria i la llibertat, amb tot el cor i amb tota l’ànima. I ens enganya tot aquell qui diu que per servir-les hem de recórrer a l’odi, que és el pare de la mentida.
