- Publicitat -
”El senyor Mas vol anar a Madrid per veure com li apliquen “la retranca” i conèixer el significat d'aquest mot. La retranca és una paraula que reflecteix el caràcter gallec i que significa una fina ironia astuta i dissimulada que sol interrogar a qui pregunta, moltes vegades, per fugir d'estudi i posar-se a la defensiva. La retranca, en el seu origen, era una corretja per frenar els carruatges.
Si esperes d'un gallec un “sí” o un “no”, un blanc o un negre, el tot o res, t'has equivocat de persona. O sigui, que sempre es juga amb l'ambigüitat i en el parlar molt, però sense dir res.
Així doncs, el nostre President, segons diuen alguns, vol complir amb les regles del joc i presentar al Sr. Rajoy el “text de la declaració de sobirania del poble català” Abans haurà presentat dit text, al rei. Crec que moltes vegades, voler ser legal complint les regles establertes, és ganes de marejar la perdiu. Les lleis i normes establertes no sempre s'han d'obeir, algunes són per trencar-les i desobeir-les.
Veritat
que el Sr. Mas no farà cas si el govern central nega el permís per fer el referèndum, desobeint segons diuen allà un article de la constitució? Igualment es podria saltar aquest protocol d'anar a veure el rei i el Sr. Rajoy, perquè vegin el “text de la declaració de sobirania”, que ves tú!, el cas que en faran que ni s'el miraran. El nostre President ja sap de que li parlarà el “borbó”, que el que volem els catalans no són més que quimeres i de la “unidad de Espanya”; i el Sr. Rajoy dirà que presenti aquest “text de la declaració de sobirania” al Congrés de Madrid, perquè els diputats puguin acceptar o rebutjar-lo, quan el mateix Sr. Mas va dir que això no ho faria, doncs ja sabia que el rebutjarien. Així, què vol aconseguir el Sr. Mas, si sap que ni l'escoltaran? No en va tenir prou amb la tancada de porta als nassos, quan va anar parlar del pacte fiscal?
La frase feta “Espanya és diferent”, encara segueix ben actual. No ens pensessin pas que era en un altre temps, sinó que encara és molt actual. No sé si a Escòcia el referèndum sortirà per ser un estat independent o no, però quina diferència de Londres que deixa fer la consulta, a la de Madrid que basant-se amb la Constitució no ens la deixa fer.
Quina enveja tinc dels txecoslovacs, que un dia es van asseure a la taula i quan van acabar la trobada i es van aixecar, uns eren txecs i els altres eslovacs, amb la condició que sinó els hi anava bé, en tornarien a parlar i altra vegada s'unirien. Però d'això fa anys i segueixen separats. Ves per on, els pobles que s'han independitzat, si no és per la força no s'han tornat ajuntar. Vol dir que funcionen millor que no pas quan estaven junts i això és el que ens passaria a nosaltres. No sé a que venen aquestes pors i ganes d'ajornar una cosa que ja fa anys s'hauria d'haver fet, el pas cap a la independència i en canvi es vol anar passant el temps amb protocols, reunions i trobades que no porten enlloc.
Em temo, senyor Mas, que tot quedarà en paper mullat, i vagi en compte que el senyor Rajoy no li deixi anar la frase preferida que deia un famós polític gallec sempre que sortia a parlar a les Corts espanyoles i que és pura “retranca”: “Por mi parte, qué quiere que le diga, y por la otra, ya me dirá usted”
Publicitat
