La resposta a la sentència, un dilema sense resposta

El serial d’aquest estiu en el món independentista, a banda dels preparatius de la manifestació de la Diada (que per cert encara registra tots els trams en ‘baixa’ afluència), és la resposta a la sentència del Suprem. La CUP ha donat un bri d’esperança aquesta setmana dient que s’han fet progressos a l’hora d’acordar una reacció unitària, tot i que no hi ha res tancat. D’això en pot dependre el Govern, ja que si hi ha desori independentista després de la sentència, és ben probable que els uns culpin els altres i els retrets en el propi bàndol acabin abocant el país a les urnes. A més, l’executiu té una necessitat imperiosa d’aprovar els pressupostos, i la CUP vincula el seu suport a un full de ruta. Vaja, res de nou. Mentrestant, ERC diu que no supedita una cosa a l’altra. Busquen aprovar els números com sigui, però el full de ruta unitari potser no els convenç. Sembla que hi ha un mínim consens en què la resposta al Suprem no es pot saldar amb una manifestació i s’ha acabat, però a partir d’allà es topa amb la diversitat d’estratègies. Els sectors més abrandats parlen d’aturada general, de mobilització permanent i d’exercir el dret a l’autodeterminació l’1 d’octubre del 2020. D’altres, no veuen tan clar muntar un altre referèndum, que seria amb les mateixes circumstàncies que el del 2017, i que va acabar sent infructuós, i aposten pel diàleg. Però és clar, això és tan o més infructuós. El dilema continua obert.