Catalunya no és Lituània, nosaltres hem de fer la República a la catalana, no com ho farien altres nacions totalment diferents a nosaltres. Els països bàltics es van independitzar en un context totalment diferent al nostre, diferent al de les Repúbliques ex-iugoslaves, diferent al que tenien Escòcia i Quebec quan ho van intentar dins d'Estats democràtics reals. Espanya no és Rússia, ni Sèrbia, ni Anglaterra ni Canadà, però sí podem dir, ja sense por a equivocar-nos, que és un dels Estats menys democràtics de la UE…
Primera conclusió per tant, no ens podem emmirallar en cap procés d'independència, hem d'analitzar molt bé el nostre entorn i no prendre decisions precipitades. La precipitació difícilment ens portarà l'èxit, les presses no tenen perquè ser favorables, més quan tots sabem que la majoria independentista és justa, i que el temps fins ara ens ha anat a favor: a cada nova jornada electoral, més vots a favor de la República catalana independent. Això NO vol dir que fins que no tinguem més majoria hem de renunciar a fer efectiva la República. Hem de seguir defensant que la República és la proposta majoritària, amb un suport de 2.060.000, en canvi a favor de seguir com fins ara, només hi ha 1.890.000 vots, i hi ha uns 320.000 que se senten incòmodes en la situació actual però no fan cap proposta realista. Per tant, som més i tenim més legitimitat que els altres, i de fet ja hem proclamat la República i ara només queda fer-la efectiva. Fer-ho amb 2.210.000 vots en contra no sembla hores d'ara el més lògic, sobretot de cara a obtenir el reconeixement internacional. Assolir entre 200.000 i 500.000 vots més a favor de la República seria molt important. Hi hem de treballar, tots plegats, sobretot perquè si en algun moment s'obre una finestra d'oportunitat, com ara les eleccions municipals, puguem demostrar que som una clara majoria.
Però entretant no podem estar de braços plegats, cal construir la República en allò que sigui possible, cal fer República, i en concret, penso que cal fer la República Gradual. Intentaré explicar que vull dir amb aquest concepte.
Primer, dins de la República Gradual cal prendre totes aquelles decisions personals (de persones físiques o jurídiques) que lliurement podem començar a fer, i que si les emprenem centenars de milers de persones, poden suposar un impacte important que acceleri el procés. Per exemple deixar de consumir productes i serveis de l'oligarquia espanyola, de les empreses que funcionen amb portes giratòries, del famós palco del Bernabeu… Canviar els contractes de telèfon, electricitat, assegurances, canviar d'hàbits de consum a supermercats, benzineres, roba… Oi que quan siguem República haurem de prioritzar empreses nacionals en aquests sectors, com fan tots els Estats? Doncs comencem des d'avui.
Altres opcions personals que podem prendre lliurement van en la línia de no consumir mitjans de comunicació espanyols, no celebrar les festes i tradicions de l'Estat, interessar-se i aprendre la nostra història i cultura,…hi ha moltes formes de desconnectar que son lícites i voluntàries.
També es poden prendre decisions personals una mica més agosarades, que si fem centenars de milers de persones, complica molt la possible repressió de l'Estat, però que lògicament implica risc. No obstant, si hi havia una part de la població que estava disposada a posar-se davant de la policia per protegir un Parlament legítim, sembla que hauríem d'estar més disposats encara a assumir riscos que poden ser costosos però no de forma tan greu com la pèrdua d'un ull o de la pròpia vida. Parlo de pagar els impostos a la Generalitat enlloc de l'Estat o traslladar seus d’empreses fora d'Espanya. En el meu cas fa 5 anys que paguem els impostos a l'ATC, som uns quants però podríem ser molts més, i pel que fa a seus d'empreses, en conec varies que estan fent gestions per traslladar-se a altres Estats de la UE, no volen seguir a l'Estat en la situació actual, i tornaran quan tinguem la República efectiva.
Segur que el lector pot imaginar altres mesures personals addicionals, algunes de més arriscades que altres, però tot i que no som Lituània, estaria be que tots plegats tinguéssim clar que si no sacrifiquem part de la nostra comoditat, difícilment farem efectiva la República.
Per part de l'administració també cal construir la República, tot i que difícilment es podrà fer amb pressupost públic. Per tant, caldrà posar en marxa un sistema de mecenatge per a què es pugui fer de forma privada, probablement des de Brussel·les. La República digital que ha sortit publicada en algun mitjà de comunicació va en aquesta línia. Som al segle XXI, Estats com Estònia han avançat molt en un Estat digital, però no tenen la necessitat que tenim nosaltres. Per tant haurem de ser els catalans els que ens espavilem per tenir el primer estat digital del món, on es pugui fer pràcticament tot de forma digital. Sembla complicat, però pel que he pogut analitzar, no ho és tant. Més aviat és un tema de convenciment…La eRepublica servirà per donar una mena de document d'identitat a partir del qual es podran oferir i rebre serveis propis d'un Estat, i fins i tot crear una moneda digital que pugui canalitzar part de l'economia del país. El repte és complex però a la vegada molt atractiu, i estic convençut que els catalans encetarem una nova revolució tecnològica per necessitat, on no només es podran fer les gestions habituals a la xarxa, si no que també permetrà votar, o per exemple posar en marxa el procés constituent…
Tot això i altres accions que estic segur que serem capaços d'engegar servirà per sentir-nos cada cop més connectats internament, i més desconnectats de l'Estat, i a l'hora s'ha de compatibilitzar amb un full de ruta que permeti aprofitar com deia la propera finestra d'oportunitat. Les eleccions municipals poden ser aquesta finestra, o potser un avançament d'Estatals o autonòmiques. Si aconseguim una victòria clara superior al 50%, serà molt més fàcil aconseguir el reconeixement internacional, sobretot després de tot el que està passant darrerament que ha posat Catalunya a tots els telenotícies i editorials d'Europa i països tercers. I en aquest aspecte el més rellevant que penso hem de fer, és posar en marxa el procés constituent, que permeti visualitzar com serà la nova constitució i en definitiva com la nova República afectarà positivament a la vida dels catalans. Aspectes com el salari mínim interprofessional superior a 1000€ i pensions garantides amb increments mínim del 10% sobre els imports actuals, son factibles en una Catalunya republicana, i interessen a la majoria dels catalans, sobretot els que més pateixen.
Finalment, cal tenir clar que l'efectivitat de la República passa pel control del territori. Probablement quan calgui dur-lo a terme, d'aquí a uns mesos, l'Estat estarà més dèbil degut a les crisis que està patint i cada cop son més intenses. Les pensions estan movent gent al carrer a tot l'Estat i caldrà retallar-les, el deute deixarà de comprar-se des del BCE a final d'any, els casos de corrupció cada cop son més evidents i coneguts a Europa i la manca de democràcia ocupa la majoria d'editorials de diaris lliures. Aquesta debilitat de l'Estat en contraposició d'una Catalunya cada cop més cohesionada al voltant de la República Gradual, i cada cop més potent en exportacions, turisme, industria i coneixement, farà que el món se n'adoni que cal una solució definitiva. Paciència, Perseverança i Perspectiva…
Joan Canadell, empresari cofundador del CCN
