Sé que n'hi ha que ens volen suprimir la llibertat de pensament i la de reflexió i que si poguessin ho farien; encara no ho han aconseguit, i encara puc recordar, pensar i reflexionar. Una qualsevol de les notícies que ocorren m'ha fet pensar en aquell valencià que fa uns anys va ser acusat falsament i condemnat a sis mesos de presó, només per haver parlat en valencià a la guàrdia civil, que li havia demanat la documentació. El fet d'haver contestat en català va fer que el multassin de moltes faltes que ell va assegurar que no havia comès, però que no li va servir de res. Després d'haver-lo insultat de bon de veres, el varen denunciar i un jutge el va declarar innocent. El fiscal va recórrer la sentència i va aconseguir sis mesos de presó i més multes.
El fet que l'acusassin de delictes que no havia comès, em va fer recordar que a mi m'havia passat el mateix, quant a l'acusació falsa, a la via de cintura. Circulava tranquil·lament i un cotxe va fer una maniobra rara davant mi, el vaig avançar i quan passava pel costat vaig aixecar el braç com si demanàs explicacions i vaig continuar el camí. Quina sorpresa no seria la meva quan vaig veure que aquell cotxe m'avançava, se situava davant del meu i de la part del vidre posterior es va desplegar un cartellet, que deia més o manco, no ho record exactament: “¡Alto! Guardia Civil”. Era un cotxe camuflat, que es va anar aturant a la vorera. Jo també ho vaig fer. Amb tranquil·litat i d'esma, em vaig descordar el cinturó de protecció. Ells varen venir i quan em varen veure sense cinturó, em varen dir que em denunciaven per no dur el cinturó posat. Jo els vaig dir que me l'acabava de llevar i em varen assegurar que no, que ells havien vist que no el duia. Va ser una demostració de força, davant una persona que massa vegades s'ha sentit desvalguda i amb una gran impotència davant l'abús de poder. No només se'ns ha reprimit per mor de la llengua, també se'ns ha volgut sotmesos, colonitzats, si més no, com si fóssim esclaus. Record les pors de la infància. En aquell temps només havies de témer les autoritats; ara, l'afany de colonitzador s'ha empeltat, encara que sembli que hauria de ser tot el contrari.
NacioDigital confirmava una notícia en què s'assegurava que una família havia rebut amenaces de mort per parlar en català a Barcelona, el darrer dia del mes de febrer d'enguany. Aquesta família jugava tranquil·lament a bitlles devers Pedralbes, i com és natural parlaven en la seva llengua, el català. Això no degué agradar a un home, que en companyia d'altres tres, rondava per allà. La família la formaven el pare, la mare, i dos fills. Aquell home s'acostà al pare i quasi fregant-li la cara li entaferrà: “¡Oye, tú, catalán de mierda!, ¿Qué tienes tú en contra de los españoles?” Al principi es va creure que devia ser una broma i no en va fer massa cas, però quan va sentir que aquell bergant afirmava que tots els catalans eren un fills de puta, va decidir que deixaven de jugar i se n'anaven. Quan es disposaven a sortir, aquell home els barrà el pas i els continuà insultant, fins que al final els va deixar passar, amollant-los la frase següent:”A mi no me vais a echar de Cataluña porque, si no, os voy a cortar el cuello a todos“. Aquella família va acudir a la comissaria de les Corts dels mossos d'esquadra i va posar la denúncia corresponent. Aquell personatge amb esperit colonitzador identificava els que parlaven en català com a “fills de puta” o “catalans de merda”, als quals se'ls hauria de tallar el coll. Segurament la identificació que havia fet i que alguns diaris espanyols han fet córrer és que els independentistes són els únics que parlen en català, i que els unionistes parlen en castellà. Llavors fan córrer la brama que els violents són els independentistes.
Si resulta que en un d'aquests pobles colonitzats, les autoritats deixen de ser submises al poder de la metròpoli, al poder central i, en lloc de continuar mantenint sotmès el seu poble, el volen lliure i que pugui exercir democràticament el dret a decidir, sorgeixen del primer, del segon, del tercer i del quart poder veus que animen cap a la intervenció, per tant, recorden que s'ha de continuar usant la persecució i la repressió de les veus discordants. Una de les amenaces principals que utilitzen és la de l'article 155 de la Constitució espanyola, demanen que se suspengui l'autonomia. Es veu que llegeixen la Constitució segons els seus desitjos, i no llegeixen el que realment posa. Patxi López, diputat del PSOE, ha dit que “hi ha molta llegenda” entorn de l'article 155 de la Constitució perquè, segons ha precisat, en cap cas serveix per suspendre una autonomia. Efectivament, L'article 155.1. de la Constitució diu: “Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.” Si una comunitat autònoma no escoltàs el poble, podria ser acusada d'atemptar greument contra l'interès general, però si del que es tracta és de votar i fer el que el poble decideixi, de cap de les maneres s'està atemptant contra cap interès general. Així que és ben hora d'aturar-se de perseguir i de reprimir.
Aquí, a les Illes Balears, lloc on també existeixen problemes diaris perquè la part del poble que ho desitgi pugui viure en català, i si no surten a la superfície més problemes és perquè la por ha fet que molts mudassin de llengua; les nostres autoritats no es preocupen ni tan sols de posar les bases per allargar la vida a la llengua del poble, la llengua catalana, cosa que significa allargar la vida al poble.
