La repressió canvia la cara

L’any vinent es commemoren els 300 anys de la caiguda de Barcelona i, amb ella, de les llibertats i constitucions del nostre país. Una dels regals que ens van deixar els ocupants va ser la construcció de la Ciutadella, de la que actualment queden dempeus com a  record el parlament, l’ institut Verdaguer i l’església. Per a construir-la,  i sobretot per deixar un espai buit que no posés obstacles a un possible bombardeig de Barcelona des de la fortalesa,    van fer  enderrocar les cases d’una part important del barri de la Ribera, actual Born, amb l’afegitó, no ja de no abonar cap compensació als propietaris, sinó que havien de ser aquest qui carreguessin amb el cost de la demolició de les seves llars.
 Avui en dia, tres-cents anys més tard, les coses han canviat només superficialment; per demostrar-nos-ho tenim al ministre Wert. No content amb voler aplicar sí o sí una reforma educativa que relega la llengua catalana a les catacumbes del coneixement escolar, practica  la  mateixa política dels ministres de Felip IV (V per  als espanyols): La Generalitat, és a dir, tots i cadascú dels ciutadans de Catalunya, haurà de pagar fins al darrer cèntim del cost que representi escolaritzar en espanyol a les famílies que ho demanin.
Un pensaria, activitat aquesta la de pensar allunyada del tarannà d’aquest personatge, que posats, i sent molt generós, es podria destinar la part que la Generalitat destina a cada alumne del sistema educatiu. Finalment no hi ha cap argument racional, una altra paraula desconeguda per l’antic víking, perquè un nen o nena del sistema públic hagi de rebre una partida inferior a un altre, però no. Cornuts i pagar el beure, en sentit literal.
Així, doncs, repeteixo, tres-cents anys després el govern espanyol ens obliga a pagar, nosaltres mateixos , el desmantellament del nostre model educatiu. Certament, ara no són pedres, envans, bigues, les que cauen producte de la venjança. Amb el pas dels temps, els governants madrilenys s’han “civilitzat”. Enfront dels canons,  els reglaments, decrets i lleis. Contra l’enrunament de la ciutat, l’enderrocament del sistema educatiu. I així, la manca de pols i sang sembla fer més lleugera la repressió. 
Però no ens enganyen, la finalitat és la mateixa, la nostra desaparició embolcallada en suposades globalitzacions de qui no veu més enllà de la serralada que  constreny Madrid.