El papa de Roma ja piula a Twitter, almenys s'hi ha apuntat. Molt bé! Que es prepari, doncs podrà llegir comentaris no massa educats ni grats a les oïdes, contra l'església que presideix. Que bé hagués anat comptar amb aquest fòrum mundial, anomenat Twitter, on tothom hi pot dir la seva, en alguns moments de la història de l'església catòlica. Molta gent hauria aprofitat aquest mitjà per a denunciar draps bruts, on ens pensàvem que no n'hi havien.
És clar, que el Vaticà també poden censurar Twitter, per tapar els comentaris que el Vaticà no vulgui que llegeixi la gent. En això de la censura sempre han sigut mestres i n'han tingut la mà trencada. El que no convé que surti a la llum s'amaga com si no existís, el que cal complir segons l´església s'envolta de misteri i idees rebuscades, el que s'ha de creure va sempre acompanyat de la fe, en la que sempre es recolza la religió sense cap necessitat de basar-se en la raó.
Sense anar a les èpoques del passat de l'església catòlica, amb tots els despropòsits de la Inquisició, vetllant per la puresa de la dita fe, la lluita pel poder dels Estats d'aquell moment i organitzant guerres santes, també en l'era moderna podríem recordar l'assumpte del banc Ambrosià (diners) i el tema de la pederàstia (sexe). Dos temes que l'església sempre ens ha dit i adoctrinat, que en teníem de fugir com del dimoni, cosa que ells no han fet.
Aquests últims mesos no en teníem prou amb totes les corrupteles, intrigues, fama de poder, mentires i enganys, dins del món civil, que ara també ens hem assabentat dels mateixos vicis en un lloc, on suposadament hauria de ser exemple per a tothom; em refereixo al Vaticà, petit estat des d'on es governa tot el món catòlic.
Els que encara som una mica creients (aviat no creurem en res), des de petits ens van adoctrinar i fer creure en una sèrie de coses, dogmes i preceptes, que mai mes ben dit “anaven a missa”, o sigui que era la veritat absoluta.
Engany rere engany, ens vam fer grans i anàvem veient que moltes coses que ens havien ensenyat i predicat, i també la manera d'actuar de l'església, es contradeien amb el que segons ells és “paraula de Déu”
La conducta de l'església moltes vegades no s'avé amb el que predica. Jo no dic que dins de l'església hi hagi gent molt vàlida i que facin de la seva vida un compromís per ajudar als altres ( per exemple, Pere Casaldàliga i quatre més). Però per aquesta conducta no cal tanta parafernàlia, càrrecs, intrigues, ganes de manar, ni el muntatge d'un estat. Amb la particularitat que molts d'aquests que formen part d'aquesta església i que actuen correctament, no estan d'acord amb la jerarquia que mana.
A la vida civil hi ha gent que no són creients i que no s'han empassat moltes de les coses que a nosaltres ens van inculcar des de petits, i només fent servir l'ètica i la moral que la seva consciència els hi dicta, fan el mateix servei envers els altres, sense amenaçar ni prometre res a canvi..
Fa unes setmanes, vam llegir la noticia de documents secrets, robats i venuts a la premsa. Rumors de capelletes dins Vaticà, en contra de l'actual Papa, on es diu que ell vol determinat successor i altres grups de cardenals en volen un altre.
No ens han dit sempre pel dret i al revés, que es tanquen a la Capella Sixtina, al convocar el conclave per elegir el successor del papa difunt, perquè l'Esperit Sant els il-lumini en l'elecció?
Mare meva! Un altre dels molts enganys que ens volen fer empassar. Sortirà el Papa que els cardenals reunits, els hi convingui. Jo, en el proper conclave, quan comenci el gran circ de la televisió i ens ensenyin tot el ritual de la “fumata blanca”, em faré un tip de riure.
Moltes coses d'aquestes, actualment, amb les xarxes socials existents se sabríen i s'haurien rebatut inmediatament, sense possibilitat d'amagar res i fer combregar amb rodes de molí
Com diu el refrany : “Encara que passin mil anys, es descobreixen els enganys”
