Aquests dies s’està discutint una proposta de modificació de la Llei d’Estrangeria -la quarta- que el Govern de l’Estat vol aprovar abans que s’acabi l’any. La justificació de la reforma es troba en la necessitat d’adaptar-la a les sentències del Tribunal Constitucional i per procedir a la transposició de les directives europees. I sembla que tenen pressa per tancar la carpeta el més aviat possible. I els motius del Govern Zapatero per pitjar l’accelerador els hem de buscar en l’agreujament de la crisi i en la por a que el Partit Popular utilitzi el debat sobre la immigració per desgastar un PSOE que veu com les xifres de l’atur augmenten dia rere dia. Però la pressa és mala consellera, i només cal donar un cop d’ull a la proposta per veure fins a quin punt pot anar a pitjor.
La iniciativa ja va començar amb mal peu a finals de l’any passat, per culpa d’un controvertit article que pretenia multar a tothom qui “promogués la permanència irregular d’un immigrant”. Aquesta mesura que penalitzava la solidaritat generà una forta polèmica, fou rebutjada frontalment per la majoria d’ONG i entitats laiques i religioses i el govern espanyol va haver de fer marxa enrere.
Tot i que el projecte de la llei reconeix als estrangers en situació irregular els drets constitucionals d’associació, reunió, sindicació i vaga, aprofita la transposició de la normativa europea per introduir una nova retallada de drets mentre manté una visió del fet migratori orientat a les necessitats productives. En concret, la proposta de modificació permetrà que els immigrants sense papers puguin estar-se 60 dies en centre d’internament, limitarà fortament les condicions del reagrupament familiar, no resoldrà la situació dels menors no acompanyats i continuarà relegant el dret de vot a criteris de reciprocitat.
Però encara estem a temps i podem aprofitar la reforma per avançar en la cohesió social de totes les persones que viuen a casa nostra, sempre i quant es modifiquessin unes quantes coses:
D’entrada cal suprimir la prorroga fins a 60 dies el termini màxim de reclusió en Centres d’Internament, suprimir el termini en casos de sol·licitud d’asil o habeas corpus, i constituir un comitè de garanties a cada en cada Centre d’Internament, així com la creació de jutjats específics, tot regulant-los mitjançant llei orgànica.
Per altra banda, cal ampliar els mecanismes que facin efectiu l’exercici del dret a vot sense que aquest estigui subjecte al principi de reciprocitat, modificar el Codi Civil a fi i efecte de que les persones immigrades puguin accedir a la nacionalitat als 5 anys de residència, i modificar els terminis per poder sol·licitar el reagrupament familiar (a la que només podríen accedir els residents a partir de 5 anys segons la proposta del PSOE) així com el model de contingent, i concreció del concepte “raons humanitàries” per al reagrupament d’ascendents.
També caldrà garantir el blindatge de les competències exclusives de les Comunitats Autònomes en matèria d’immigració, incloent llur participació en la concessió del permís de residència permanent i de la nacionalitat, l’autorització de la limitació i durada del permís de treball i de residència, i la distribució dels recursos que l’Estat esmerça en immigració a través del Fons que gestionem.
Finalment, caldrà aplicar mesures per evitar la irregularitat sobrevinguda per dèficits de cotització, facilitar l’atorgament de cèdules d’inscripció per als inexpulsables i eliminar l’inclussió de noves sancions, com ara la d’hospitalitat i fals empadronament.
Durant els darrers anys, tal i com sovint recorda el Diputat Joan Tardà, el criteri d’actuació d’Esquerra a Madrid en tot allò que afecta a temes de caràcter social s’ha basat en la negociació permanent per empènyer el socialistes espanyols cap a posicions esquerranes. Pertoca ara al Govern Zapatero decidir si opta per negociar la llei amb l’esquerra o s’aboca al populisme anticrisi més propi de la dreta reaccionaria.
