És evident que no podem tancar els ulls a la realitat ni defugir-la pel fet que no ens agradi. Ja sigui perquè és més crua del que semblava, ja sigui perquè no ens dóna sempre la raó sobre el que defensem. Una realitat que actualment se’ns manifesta amb cruesa és la de Mataró o La Llagosta, on les màfies localitzen pisos buits, en canvien el pany i els cedeixen a canvi de 600 a 1.000 euros a persones amb pocs recursos aprofitant la seva vulnerabilitat i la seva necessitat d’habitatge. Aquesta realitat és la que des del Partit Demòcrata volem afrontar i que hem dut al Congrés dels Diputats.
Volem dotar-nos d’una eina legal que protegeixi tant el petit propietari i les entitats que ajuden els més necessitats, com a les personesque tenen adjudicat un habitatge de lloguer social i no s’hi poden instal·lar, perquè es troba okupat de forma il·legal. Tot això donant plenes garanties a qui ha de desokupar, ja que la proposta preveu que l’administració avaluï si la persona compleix les condicions de vulnerabilitat per fer possible que se li assigni un habitatge social.
Per poder arribar a una solució global en matèria d’habitatge, que cal i molt! Hem d’afrontar de cara totes les seves vessants. També els efectes col·laterals que la picaresca ha promocionat i que aprofiten la vulnerabilitat aliena per lucrar-se, facilitant okupacions il·legals, siguin de qui siguin els pisos. De què es valen les màfies per fer-ho?, doncs del factor temps. Sens dubte cal que ens dotem d’ un mecanisme àgil en la via civil, com a antídot contra els abusos de les màfies que conten amb l’extrema dilatació en el temps dels processos actuals per, a canvi de diners, col·locar persones amb necessitat en una habitatge, garantint-los que en un termini mínim d’un parell d’anys, ningú els molestarà.
Massa habitatges buits en mans d’entitats financeres
Com deia, la realitat de l’habitatge té moltes arestes, i per tant, alhora que volem lluitar contra les okupacions il·legals i garantir la propietat privada, també cal lluitar per aconseguir més cessions d’habitatges en favor de les administracions públiques per ser destinats a ús social. Avui encara hi ha massa habitatges buits en mans d’entitats financeres i això impedeix poder donar una solució immediata a qui té acreditada vulnerabilitat habitacional.
Per tant, des del Partit Demòcrata entenem que per donar solucions al problema de l’habitatge hem de treballar tant per cobrir els buits legals que impedeixen garantir el dret a la propietat privada, com per fer polítiques efectives que garanteixin un habitatge digne a les persones en risc d’exclusió residencial. Una mostra en són els 109 milions d’euros previstos als Pressupostos de la Generalitat que permetran ajudar més de 85.000 famílies.
El nostre objectiu no és la protecció dels grans tenidors d’habitatges com les entitats financeres, els fons d’inversió o les societats patrimonials; tampoc a aquells que no paguen les quotes d’hipoteca o de lloguer. El que pretenem és que qui tingui un habitatge el pugui gaudir i qui en necessita un per haver acreditat trobar-se en situació de vulnerabilitat, hi pugui accedir.
Estem compromesos amb la justícia i l’equitat social, i en buscar solucions al problema residencial; però no admetem les pràctiques de les màfies que rebenten pisos, cobren sotamà per instal·lar-hi persones en economia submergida i fan inútil i ineficaç el parc públic. Malauradament, trobem massa sovint actuacions polítiques acomplexades. Votar en contra de la nostra proposta a Madrid però proposar al mateix temps una mesura idèntica al Parlament de Catalunya, com ha fet el PSC, és com a mínim una actuació acomplexada per la por als que criden més fort al carrer.
Des del Partit Demòcrata no volem estar sords al sentir de la majoria de la gent, que vol i mereix veure protegida la seva propietat fruit de l’esforç, i per això practicarem polítiques serioses i coherents en defensa dels més vulnerables.
