Em te molt preocupat el futur de la ràdio i la televisió local de Badalona. El que està damunt la taula és un error de gran magnitud i la manera de minar la moral dels treballadors d’aquest ens em sembla d’un perfil molt baix i d’una falta de ma esquerra flagrans. Tot plegat és un aprofitar-se de la tempesta econòmica per a fer una barrabassada.
En primer lloc, com a professional amb molta experiència en el camp de la proximitat, i com a extreballador durant més de 20 anys de la ràdio pública (RNE) com editor i presentador de diaris parlats i altres espais informatius, alço la veu per a dir que amb aquestes coses no s’hi juga. El primer imput negatiu que vaig rebre sobre el futur de Ràdio Ciutat i Badalona TV va ser la incògnita de la seva audiència. Li dic a l’alcalde i als regidors del consistori badaloní que ambdues tenen una audiència per sobre de la mitjana a Catalunya.
Hi ha audiència, i ho saben
Per dir que “hi ha poca audiència”, en què es basen? Doncs ambdues dades no fiables. La primera, l’estudi EGM, absolutament esbiaixat per a la ràdio catalana, malgrat les 14.000 entrevistes que es fan de més en tot el territori. El segon, el Baròmetre de la Comunicació de Fundacc. Aquest és un instrument que “es mora” en l’àmbit comarcal, és a dir, es fiable amb la suma d’una comarca sencera, no pas una població. A nosaltres, per cert, no ens val si ens escolten des de Santa Coloma, o des de Sant Adrià… nosaltres som Badalona i els mitjans són badalonins i els paguen els ciutadans d’aquesta ciutat.
Mireu, el Baròmetre (i l’EGM i tots els instruments de medició d’audiències) es valen de les enquestes per a oferir resultats. És de sentit comú entendre que, a més enquestes més creïble serà l’enquesta. Així, doncs, és com si treballéssim amb una lupa: com que l’enquesta és d’àmbit nacional el que està més afinat és el total del país, però a mesura que la lupa se’ns acosta i arriba a la comarca, l’efectivitat es redueix, perquè també es menor el nombre de persones enquestades, i quan arribem a l’àmbit local la lent de la lupa està absolutament distorsionada, força lluny de realitat, només ens diu que hi som però amb un valor més que relatiu.
El Baròmetre de la Comunicació farà el 2012 un total de 3.400 enquestes/any en tres onades, és a dir, cada onada quadrimestral recollirà 1.100 enquestes a tot el Barcelonès Nord, és a dir, unes 360 per ciutat. Les 360 persones que hauran respost a l’enquesta poden residir en qualsevol lloc de Badalona, poden tenir 18 0 68 anys… vull dir que, des del punt de vista sociològic estan sumats tots els estrats de població sense discriminació. Tothom sap que himultiplicitat de factors que determinen una audiència, l’edat, el lloc on es viu, els estudis, els horaris i ara fins i tot l’idioma. Per posar dos exemples, El Periódico ven a Badalona uns 2,300 exemplars i La Vanguardia poc més de 2.000 exemplars, i no discutim la seva influència, els polítics els ténen respecte. La ràdio badalonina (segons els estudis, que no la realitat), supera els 10.000 oients i la tele uns 8.000 de mitjana.
Escolti, alcalde
Li dic a l’alcalde i als seus regidors que la fiabilitat del rendiment social de la ràdio i televisió local està confirmada pel seu servei públic, pel suport dels ciutadans que han rebut al llarg dels anys i perquè, sense enquestes, s’ensuma, es palpa, es nota que les emissores de Badalona Comunicació estan arrelades i són dos mitjans de referència.
Crec que la rotunditat d’aquest paràgraf anterior és el fons de la qüestió. El polític local és conscient del poder i la força de la seva ràdio i de la seva televisió i, vet-ho aquí, els fa por, els angoixa. No són pas els diners, saben que estan ven invertits. La democràcia i la transparència requereix de l’existència indispensable d’autèntics mitjans de difusió de servei públic per realitzar a nivell polític cultural les accions que requereix la seva tasca de governabilitat, perquè en cas contrari no serà un govern local fort per crear les condicions d’hegemonia que exigeix el procés de conducció pluricultural, democràtic i transparent de la complexa societat badalonina del segle XXI.
En aquest sentit, el menystenir i decapitar de personal els mitjans de comunicació de servei públic en el funcionament de la societat badalonina, és equivalent a no comptar amb medicina pública, carrers públics, enllumenat públic, aigua pública, jardins públics, educació pública, cultura pública, etc, per deixar lliurada tota l’operació del funcionament de l’estructura ciutadana a la dinàmica de l’autoregulació social, que no és altra realitat que l’autorització oficial del regnat de la llei darwinista de la supervivència del més fort sobre el més feble. En altres termes, podem dir que amb la presència dels mitjans d’informació comercials de Barcelona o de Madrid la societat badalonina pot construir al mercat i a la globalització, però sense la presència de mitjans de comunicació municipals de servei públic ben forts difícilment l’Ajuntament badaloní pot construir a la ciutat la democràcia ciutadana, la transparència i els processos de supervivència civilitzada que requereix la ciutadania.
Suport sincer, el tema s’ho val
El meu suport a l’acte “El futur dels mitjans de comunicació públics, a Badalona i arreu”, que es farà dimecres al vespre al Casal Antonia Sala de la Riera de Matamoros. No hem de discutir, hem de demostrar l’error de l’alcalde de voler enflebir Ràdio Ciutat i Televisió Badalona. Si els escapcem el pic ben poc podran piular. Ah! I si no volen que piulin aleshores, si; aleshores s’ha acabat la discussió i comença la lluita.
Una abraçada ben forta a tots els professionals de Televisió Badalona i Ràdio Ciutat de Badalona. Els encoratjo a mirar endavant i a millorar tot el que puguin per a ser imprescindibles encara més. Que l’excusa de les retallades, aquí no si val.
